Media
       
La Telé (en patoès) qui vòli ! La Palanca n° 19
 
Despuish quauque temps e tanben despuish qui los bretons an la cadena TV Breizh que se n’i parla dab seriosèr. A quan ua TV en occitan ?
Adara que nos rendem compte que cada locutor d’ua lenga istorica de França e pòt seguir programas dens la sua lenga e aquò cada dia… Tots sonque los occitans.
Alavetz daubuns que i saunejan ad aquera telé. Coma la her financiarament : publica, privada, associaciativa ? entà tots (Hertziana) ? satellita ? cablada ?
Aquò que son questions tecnicas de qui an la loa importança e de qui calerà reglar tanlèu que un projècte concertat e sia definit.
Çò qui apèri projècte concertat qu’ei de saber perqué volem ua telé ? Per qui ? Entà qué ? Dab quina lenga o quins dialectes occitans ? Quau dèu èster la plaça de l’occitan coma lenga e l’occitan coma cultura ? Las plaças d’autas lengas ? Etc.
Qu’avem besonh, se volem un avénguer tà la lenga occitana, de her las causas dab clartat, rigor e dens lo respèct de la cultura occitana : calor, convivença, umanitat, arrespect deu monde de qui nos costeja, fè…etc.
Que m’èi rendut compte de qui lo monde de qui parlan la lenga ací qu’espian Viure al País lo dimenge tà mieidia. Solament que hèn la confusion : que pensan sovent que l’occitan qu’ei a Perpinhan. Lo comprenen pas. Au melhor quan cagen sus un reportatge en Gascon o en Lengadocian que l’escotan plan… e lo comprenen tanben, ce disen.
Que’m hè pensar que i a un interèst tà la lenga nosta a la telé. I a un besonh de s’adreiçar directament aus de qui l’espian, los qui s’interessan a la cultura nosta dita en lenga sua.
Çò qui m’amia a la lenga. Que hè nacèra ua lenga autentica, la deus de qui espian e de qui pòden tanben èster los actors d’un document, d’ua informacion. Alavetz deishem la pòrta alandada au patoés. Se volem anar cap a un public quasi aquesit cau èster capables de lo díser los mots de qui emplega e nosauts (los de qui poderàn portar la reflexion) nos cau tirar la vergonha e her concessions terminologicas : occitan/patoés.
Ua accion de qui podem enterprénguer, que son emissions pedagogicas cap aus joens e aus qui vòlen aprénguer a parlar l’òc.
Aquiu gara !
Los cercaires, los sociològs, los pedo-psiquiatres que hèn lo constat de qui la societat ei malauta de sa telé. Un mot sus los mes joens e la responsabilitat de qui an los programaires e conceptors d’emissions : que’ns rendem compte de qui la telé qu’empacha l’imaginari deus dròlles de fonccionar. A tot hè véger o a voler her telé-realitat i a pas mes a inventar, simular… L’inconscient n’ei pas sollicitat.
Qu’amia a her afects pas bastits donc, pòc estables, shens empara… en un mot futurs consomidors dependents e medias-dependents.
Meslèu que deishar los nostes dròlles a la mercia de la telé tau com ei adara ; que los podem auherir ua telé pensada entàd eths.
Aquiu lo mié sentit prumèr.
Que pensi que heram dens pòc un trabalh cap a la telé en òc. Que nos avem a emparar sus ua Carta de qualitat e d’objectius. Ne cau pas ua telé a tota fòrça se n’èm pas en mesura de la her en conformitat dab lo caminament de la cultura nosta e dens l’arrespèct deus còdes culturaus de qui partatjam, monde deu Mieidia.
F. Bernissan
       
Mès d'Òc a la tele !!! La Palanca n° 30
 
Lo 25 de heurèr de 2004 CONVERGÉNCIA OCCITANA (federacion de 50 associacions occitanas de Mieidia-Pirenèus) qu’apèra a MANIFESTAR a TOLOSA tà mès d’OCCITAN a la tele sus FRANCE 3 SUD.
QUE CONSTATAM QUE :
Lo budget consacrat a « Viure al País » la sola emission en occitan sus F3 SUD creada i a mei de 15 ans, n’a pas jamei evoluit.
Lo temps d’antena consacrat a l’occitan suu servici public qu’ei hèra mei baish sus F3SUD que lo qui ei consacrat a las autas lengas regionaus dens las regions concernidas : còrse 115 òras de programas per an, alsacian 68 òras, breton 50 òras… occitan : 29 òras !
Dens un Estat de Dret on tots los ciutadans e son egaus, e deven estar penalizats los Occitans per’mor n’an pas jamei utilizat la violéncia ? ? ?
L’Estat que’ns ditz que’s descentraliza mès a cada escasença las riales emissions en occitan difusidas sus France 3SUD que son suprimidas (vacanças de Nadau, estiu, partidas de tenís, corrudas ciclistas etc….)…
Las nostas demandas repetidas a France 3SUD ne recében pas nada responsa…
TOTUN :
Lo taus d’audiéncia (audimat) de las emissions occitanas qu’ei egau e còps que i a mei bon que lo de las emissions classicas aus medish oraris (per exemple lo 9 de noveme de 2003, « Viure al País » : 12.5 % de parts de marcat, « C’est Politique » : 13.2 % , lo « Journal des Sports » : 12 % ).
L’interést deus tele-espectators qu’ei hòrt e la demanda non s’aflaqueish pas !
Uei nada cultura non pòt pas víver e desvolopar’ss shens un accès important aus mediàs modèrnes.
QUE DEFENDEM :
La diversitat culturau suu servici public de television.
Ua vertadèra television regionau descentralizada tà totas las regions.
Lo respècte de totas las lengas de França e subertot de l’occitan.
QUE MANIFESTARAM DONC LO DIMÈRCS 25 DE HEURÈR A TOLOSA TÀ EXIGIR :
Lo respècte de las emissions occitanas e la lor non desprogramacion per n’impòrte quin pretèxte.
La creacion de navèras emissions programadas a oràris navèths (1 rendètz-vos quotidian -per exemple la meteò e un resumit deu jornau).
Emissions en occitan taus mainatges lo dimèrcs matin e taus adòs lo dissabte vrèspe.
Navèths « décrochages » lo dissabte vrèspe tà ua emission de creacion culturau (hestenaus, teatre etc…).
Budgets tà perméter la formacion de navèths jornalistas e creators en occitan

QUE COMPTAM DONC SUS LO VÒSTE SOSTIEN PER LA VÒSTE PRESÉNCIA DAB NOSAUTS
LO DIMÈRCS 25 DE HEURÈR A 14 òras a TOLOSA
Rendètz-vos en veituras a l’entorn deu Gran-Rond-Boulingrin.
Percors en veituras e bus en centre-vila e arribada a
França 3SUD La Cepièra a 16 òras 30.