Divers
       
Parlez vous encore Patois, parlez vous encore Arabe :
Que nani, que sòi un bon Francés !
La Palanca n° 2
 
Nous venons d’apprendre, qu’à l’occasion du 33ème recensement, un sondage additionnel sera réalisé (un échantillon de communes ou districts seront concernés) intitulé « Etude de l’Histoire Familiale » incluant trois questions qui permettrons de connaître :
- la langue maternelle de l’enquêté,
- -s’il l’a transmise à ses enfants,
- avec qui il l’utilise actuellement.
Les langues de France, les langues de l’immigration et la langue des signes seront notées.
Rappelons qu’à l’occasion du précédant recensement de 1990 de nombreuses associations de défense et de promotion des langues de France s’étaient mobilisées pour demander que des questions sur ces langues soient ajoutées à cette enquête.
Le gouvernement de l’époque avait bien entendu le message et certains Préfets des départements sensibles avaient proposé des enquêtes complémentaires sous l’égide de l’INSEE.
Ainsi le Préfet des Pyrénées Atlantiques impulsa un travail qui permit aux associations des H6P et P6A/Béarn, fédérées dans les « Etats Généraux de la Langue », de construire un projet avec les INSEE Aquitaine et Midi-Pyrénées. Cette enquête avait la particularité de comporter deux volets, un premier sur l’usage de la langue et sa transmission, l’autre sur l’image de cette langue et ses usages modernes (presse, édition, radio, télévision) ainsi que sur l’attente de la population quant à sa promotion. La demande des associations sur ce deuxième aspect était alors particulièrement vigoureuse et avait été acceptée par nos interlocuteurs. La réalisation buta sur des problèmes de financement et finalement un simple sondage téléphonique fut réalisé dans les Hautes-Pyrénées par le Conseil Général à l’initiative du chargé de mission « langue et culture occitane » qui venait d’être nommé. Dans les P-A un sondage fut commandé à un institut privé.
Malgré cet échec nous gardions de cette période, 90-94, le sentiment d’avoir été enfin entendu et l’espoir que le prochain recensement permettrait d’aboutir. Nous obtenons donc semble-t-il satisfaction et nous en prenons bien acte, cependant, après réflexion, les modalités de cette enquête nous amène à faire quelques réserves.
Cette enquête n’est ni obligatoire ni généralisée, on peut le regretter, à ce jour on ne connaît pas le nombre de communes qui sera concerné dans notre département et plus largement dans les régions occitanophones qui devraient être logiquement considérées comme « régions qui ont une langue spécifique » et bénéficier d’un taux supérieur de sondages mais un doute plane à ce sujet.
Elle demande une réponse en tout ou rien : « langue parlée d’habitude à l’âge de 5 ans ». On sait pourtant que la compétence linguistique dans ces langues en diglossie (de statut inférieur), est nuancée et tous les projets précédents tenaient compte de cela en graduant la question en au moins trois niveaux de connaissance. La question posée ne permettra pas aux personnes qui ont eu la volonté d’apprendre ou d’améliorer une langue pas ou mal transmise pas les parents ainsi que celles qui l’ont reçue des grands-parents ou du voisinage, de faire une réponse positive.
Cette question sera donc la plus minorante possible quant au pourcentage de personnes connaissant la langue.
Ainsi l’enquête téléphonique faite dans les H-P donnait :
- Occitan parlé couramment : 18 %
- Occitan parlé couramment ou un peu : 35 %
- Occitan compris : 39 %
Mais la critique principale que nous faisons est que ces questions sont limitées à la sphère privée, peut-être seulement comme conséquence logique de l’objectif initial « Etude de l’Histoire familiale » mais on peut constater que cet a priori est dans la lignée de la position traditionnelle de ceux qui veulent cantonner les différences culturelles et linguistiques à la sphère privée, vision très fermée de la laïcité qui conduit inéluctablement à l’acculturation à plus ou moins brève échéance.
On peut aussi penser que ce sondage est d’abord destiné à mesurer le niveau d’assimilation des populations immigrées, la démonstration attendue étant que le creuset républicain fonctionne toujours !
On peut craindre donc que ces objectifs sous-jacents qui ont conduit à un certain type de questions, centrées sur la transmission de la langue, conditionne en outre les enquêteurs et donc les enquêtés, et que dans ce contexte les réponses auront tendance à anticiper l’attente implicite.
En tout état de cause nous n’avons pas été associés cette fois-ci à la réflexion et si les questions posées sont très sommairement conformes au premier volet de l’enquête que nous avions élaborée avec l’INSEE en 92, le deuxième volet qui était notre apport original a été complètement ignoré.
Tant qu’à associer une enquête sur les langues de France à une enquête linguistique plus large nous aurions préféré un contexte de réflexion positif autour de l’évaluation des compétences linguistiques des Français, associant langues enseignées et langues transmises.
Au moment où l’Europe se construit à grand pas, que de nombreux jeunes vont faire une partie de leurs études à l’étranger, l’objectif républicain du 19ème siècle, assimilation culturelle en vue de partager une seule langue commune, est complètement obsolète et même contre productif car sa logique conduirait à l’échelon européen à adopter l’Anglais comme seule langue officielle commune et unique à terme. Cette enquête aurait pu s’inscrire dans une réflexion du type de celle de Claude Hagège (cf. le Souffle de la langue, voies et destins des parlers d’Europe). Le type de question eût été bien différent et surtout l’état d’esprit des enquêteurs. L’enquêté aurait ressenti qu’on valorisait ses compétences linguistiques même partielles, au lieu de ressentir qu’elle étaient considérées comme désuètes voire signe d’arriération ou de mauvaise intégration.
Dans un objectif européen de multilinguisme maintenu, les langues de France ou de l’immigration peuvent être d’une grande utilité, par l’agilité linguistique induite par le bilinguisme précoce et par une meilleure connaissance orale des langues étrangères.
En effet, les langues de France sont toutes apparentées aux autres langues européennes de statut national ou régional : Corse/Italien, Alsacien/Allemande, Flamand/Néerlandais, Breton/langues celtes des îles britanniques, Basque-Occitan-Catalan/Langues de la péninsule ibérique, de même les langues de l’immigration sont souvent internationales et de grande culture. L’acquisition de la langue française, langue commune de la République, toujours absolument nécessaire, ne doit plus induire à notre avis une perte des compétences linguistiques dans ces langues. Cela permettrait de plus une intégration citoyenne plus fraternelle et plus heureuse : considération des personnes et respect des liens affectifs familiaux.
En conclusion, l’esprit de ce sondage linguistique nous paraît très réducteur. En ne mesurant que le noyau dur des personnes n’ayant principalement découvert le français qu’après cinq ans, il minorera fortement la mesure de la connaissance de ces langues. Mais surtout on peut être inquiet de l’exploitation qui en sera faite, précisément si l’on considère qu’un mauvais taux de transmission est significatif d’un abandon volontaire alors qu’il n’est que la conséquence d’une politique linguistique séculaire de dévalorisation. Pour nous, il ne mesurera au contraire que l’effet de cette injustice.
Nous savons par les précédents sondages qu’aux questions sur la volonté de promouvoir les langues de France pour les sauver, les réponses sont toujours nettement positives, malheureusement ce type de question n’a pas été retenu. Pourtant la confirmation officielle de cette tendance aurait permis l’expression explicite de la volonté populaire pour l’inflexion de la politique linguistique française. La décision de signature de la « Charte des Langues Régionales » promise par le Président de la République et par le Premier Ministre en aurait été confortée.
On nous répondra que bien qu’imparfaite cette enquête est un signe fort de reconnaissance des langues de France, mais la langue occitane n’a pas besoin de la reconnaissance de l’Etat pour être reconnue comme langue. Dante l’a identifiée et nommée depuis plus de sept siècles et de nombreux linguistes après lui, mais elle a grand besoin d’un soutien pour se maintenir et se développer, ceci passe maintenant par l’adoption d’un statut digne entraînant des mesures concrètes dans un esprit de réparation..
       
E la vielha esperava, esperava... La Palanca n° 6
 
…lo millenari navèth.
Suu tablèu nere de l'escòla, bèths dias a, lo Regent e'us at avè hèit calcular-: «Mam, èm a la debuta deu sègle, quant de temps calerà entà arribar au millenari miravilhós de qui s'anoncia com ua época de felicitat-: la Grana Guèrra vien de s'acabar dab la Patria nosta victoriosa, las sciencias van resòlver las nostas misèrias de tot dia ?».
Lo calcul hèit, pauc d'eslhèvas s'estimavan de poder arribar en vita ad aqueth temps de jòia. Mes la Trèsa, era, esperava dejà mes shens at díser-: e's seren trufats tots un còp de mei d'era. Caborruda, sabè d'instinct que la volentat ei ço qui permet d'arrivar au cap de las causas.
La vita joena de qui shorava hens las soas béas, a cada patac de son cor, l'i shebitejava-: i arribaràs, i arribaràs...
Adara en tot se cauhar au sorelh deu darrèr automna deu sègle compta los dias de qui demoran entà aténher çò d'inesperat-: 2000. Los qui sobran deus escolians de l'annada 20 ? Pauc a esperar, pauc enquèra en vita.
Après, se ditz la Trèsa, lo secret de la vita demora un ahar de hemnas-: la pròva que de tostemps en darrèr son estadas las mes resistentas. Los òmis ? Arren que gaudir, hartà's de plasers ; a voler profieitar mes que de rason de la vita, bruslan la candèla deus dus caps. Totun, era, la vita ne l'a pas estauviada mes que n'auta-: se avè obtiengut lo Certificat d'estudis dab mencion "hèra plan" ne son pas las escrituras de qui l'i an desformat d'arrumatismes las mans, son pas las passejadas en auto de qui l'an copat l'arrea.
Enta s'ac virar, a calut continuar a laurar los maishants penents calhavuts deu parsan, dab totas las galèras de la paisaneria e la sola assegurança de lavetz contra los maishants hats : greladas, pericles, malaudias, sequèras-: lo Bon Diu. De veser que credença e caborreria an permetut a la Trèsa de passar shens trop d'eshebucs lo camin de la vita e uei-lo-dia espèra tostemps çò d'inesperat per la màger partida deu monde. D'aulhors, ei talament passada viste la soa existencia que se soviè miélher de quand èra joena que de çò arribat despuish.
Lavetz, era ei tornada dab los eslhèvas de l'escòla de i a longtemps, ei vielha mes viu dab lo son joenèr atau en s'arraja quand l'astre de vita eu vòu har la favor enquèra de l'enviar lo son messatge etèrnau. Aquò davant la soa maison. Avè perviengut quand la volèn enviar com ei uei la mòda en aqueths establiments dits "de retrèita"-: «A casa, caseta que m'i cauhi la cameta, en tot aute larèr no m'i cauhi que lo pè !».E la Trèsa, inlassablement, espèra en tot amuishar shens at díser la bona faiçon de víver la vita en aténder lo miélher. Mès qui adara escota enquèra las sonsainas deus vielhs? Miquèu de Camabracq. (Nouvelle République des Pyrénées)
       
Aur e Argent taus Bearnés e Bigordans La Palanca n° 8
 
Qu'èi lejut l'aute dia que la França ara qu'ei sonque lo 1% deu Mond !En efèit qu'ei hèra simple de calcular : 60 milions/6 miliards.A la debuta deu sègle que hazeva totun encòra : 2,5 % (40 milions/1,65 miliards)
Aquò que'm rapera un-i-aute calcul, la Republica Francesa qu'a près de 100 despartament e la mesura mejana per un despartament qu'ei donc tanben de 1%.
Atau a la sua creacion lo despartament de las HP que hazeva 0,7%, dejà drin petiton, en 1900 encòra 0,5 %, ara qu'ei passat a 0,35 % un pedolhèma a l'escala deu mond !
Auta navèra de las frescas, los Bascos que volen aver un despartament pròpi, net de Bearnés dizen mantuns maudizents !
Jo qu'èi ua proposicion a her : e si los Bearnés (faus e cortés) e los Bigordans (piri que cans) en lòc de her a can e gat, hazevan un sol despartament, qu'auren amassa 560 000 poblants, pròche de 1% . L’union que he la fòrça e a l'escala deu Mond 1% de 1% qu'ei un chifre arredond e qu'ei dejà pas mau. Qu'avem de mes duas lengas en comun, lo Francés e lo Gascon , entà nos her enténer.
Bon, plan segur que no serem pas lo còr de la Gasconha, l'aperacion incontròtlada qu'ei dejà presa, mès lo cuu tanpòc se pensam a espiar de cap a Sarogòssa e Madrid e de cap a Barcelona e Valencia !
Tà parlar mei seriament que i a denz lo bacin de l’Ador/Garona, lo Grand Sud-Oest si preferatz, quate pòles urbans : Tolosa, Bordeus, Pau/Tarba, Baiona/Sent-Sebastian. Eras fronteras de despartament, de region e tanben d’estat que no son pas en adecuacion dab aquesta realitat economica mès tanben culturau. la nosta aglomeracion en formacion : Pau-Tarba (194 459 + 103 900 poblants) qu’ei copada per duas fronteras regionau et despartementau, que cau har petar aqueth carcan administratiu. Ua aglomeracion hòrta deth pèmont pireneenc gascon que pòt s’ahortir e trobar un equilibri dab las autas aglomeracions, devier un pòle d’atraccion peus parçans pròches dinc’a las petitas vilas vezias : Lo Mont, Aush, St Gaudens que’n sere mensh satelizadas per Bordeus o Tolosa. Que heré un parçan de 800 000 p. dab un capdulh bipolar de 300 000 p.
De mes que poderé estar lo junhet enter l'Euro-Region deu Grand Sud-Oest (5,5 millions p.) e lo Grand Nord-Oest de la peninsula iberica !
Quand las montanhas s'abaixaran ...
Aur e Argent taus Bearnés e Bigordans.
F. BgBD
       
A quoi ça sert ? La Palanca n° 10
 
Q'ei era fèsta, "Plein Champs" que l'an aperada, e qu'ei plan trobat. Dab et Miquèu de Montanèr que s'a calut fèr enà fica's ena taulada brusenta devath eth eth chapitèu blanc. Coma tostemps que devisam en gascon e en gascon que soetam bon apetit a tota era taulada. Que giscla era question : "Associacions occitanes, qu'est-ce que c'est ?" ça nos demanda un deths ataulats en bèth leiger era apelacion qu'avem espinglat ara camisa. Qu'explicam, "Nosauts de Bigôrra", "Calandretas", "Parlem", "Radio-País", era lenga ..."A quoi ça sert ?", ça nos fè ...
Que li poderiam diser, coma tau poèta parnassian disia dera poesia : d'autant mes inutil ei, d'autant mes beròi ! Mesqu'auriam pòur d'aver eth aire de trufar-nos. Alavetz, qu'avisi, afichats aras parets entorn dera taula, ua tièra de fòtòs dera agricultura de ger e de uei, gents que fèn èrba, segan, baten, cosiran* eth bestiar, setmian, brabans, arrascles, dalhas e dalhusas, batusas, machinas deras prumèras, mes tanplan rastèths, forcadèths, hossèrs, borassas* de carrejar era èrba sus era esquia, e que disi que tot aquò se disia mes plan en gascon, non ?
"Tout ça, c'était la "crebère" !" me respon eth noste questionaire. Qu'ei lançada era vielha e tostemps novèla discussion. "crebèra" be'n ei uei coma ger eth tribalh dera terra, dab uei eras facturas a pagar cada mes aths marchands d'engrèish e de machinas ! En caps de paisans e venguts emplegats ara vila qu'ei causa a doblidar, a daishar de costat, era lenga coma eths utísses vielhs, que fuc maridada ara crebèra era lenga, quan se vivia de pôc e se trabalhava sense comptar. N'ei pas aisit de balhar-li responsa, o non ! Qu'ei pregon* enraigat aqueth sentit, e transmetut aths joens plan soven, e quin ne poderia èster autrament ?
Se i pòt aver un revirament d'aqueth sentit ? Se i poden ajudar ua lei tostemps demandada, esperada, ua modificacion dera constitucion ? Benlèu, mes en atender, s'èm capables de fèr veser que pôrta un present e un aviener era lenga vielha, pas mes vielha après tot que ua auta, cargada coma ua auta de ua faiçon de pensar e viver eras causas de uei, de nommar autrament eth mond, portaira d'ua civilisacion, d'ua literatura, d'ua umanitat ?
De que serviria se non ua lenga ? A quoi ça sert ?
Michel PUJOL
       
A Felix Castan La Palanca n° 13
 
Que nos a quitats eth Felic Castan, a 80 ans, eth 22 de Gèr a Montauban. Un punherat aci que’s brenbaran d’ave’u vist e entenut, a Tarba, invitat peths amics deth G.F.E.N. (Grop Francés d’Educacion Navèra). Que los aurà deishat eth sovier d’ua paraula clara, forta, dubèrta, frairala.
Que fuc eth Castan, escusatz era expression, eth grata-cuu dera pensada occitanista desempuish apres-guèrra. Encòp comuniste e occitaniste, que desrengava eths autes. Que metèc plan de temps eth Partit a comprener que era question occitana qu’avia d’èster prèsa en consideracion. E, ena maison occitana tanplan, que furen autant a fèr-li pushèu coma a fèr-li rampèu. A revira-peu que nos prenia tots eth Castan.
Quin n’auria podut èster autrament d’un pensaire que’s volia tot encòp « multiculturaliste » e « antiregionaliste » ? Facia a Paris, que volia veser a quilha’s non pas regions « decentralisadas » peth centre, çò qui ei ua absurditat, mes autan de centres en cada vila e vilòta, centres a egalitat dab eth Centre. Que pensava era França coma « une République politiquement une et culturellement plurielle ». No demendava cap ara Republica de renonciar ara sièva unitat, mes de renonciar ara oposicion pèca Paris/provincia. Deth regionalisme no volia cap s’ei aquò aibasha’s devant eth Centre.
Autan doncas regetava eth nacionalisme politic occitan coma eth centralisme bornat francés. James Occitania no a avut un Etstat, un territòri politic reconeishut, mes d’aquò justament que pòt tirar sa fòrça, era d’ua identitat culturala ara naustor deras autas culturas deth mond. Sèt siècles de literatura dab moments fòrts coma eths Trobadors, era Reneishenças, eths Felibrige, era renavida de uei, que nos balhan ua legitimitat que deguns no pòt contestar.
Aqueras conviccions pregondament democraticas e occitanistas que balhèren ath Castan era fòrça de vier ath cap d’un fum de projècts : trebalh de poète, de filosòf, d’escrivan, ara fondacion deth I.E.O., deth Hestau de Montauban, dera Mostra deth Marzac, dera revista internacionala « Baroque », d’un flòc de collòques, d’amassadas dera decentralisacion…
A 80 ans, qu’èra de vitèc e « en aviener » coma james. Que vos inviti a descrovrir era sièva pensada, e tanplan eths poèmes :
« Degun velha sus ma piada e ma paraula la m’an pas ensenhada quan proferissi l’escopit de san color de la terra luenh de tota lenga conescuda »
M. Pujol
       
Laudor deus auzèths La Palanca n° 14
 
Dedicat especiaument a un beròi auzèth de primas qui canta en còr e tostemps sus ua prada arridenta e a tots los auzerons qui s’amassan aquiu en abriu. (F. Beigbeder)
Los auzèths que son, per natura, las creaturas las mei gaujosas au mond.
Jo no pretendi pas per aquiu qu'a los escotar o qu'a los véder, qu'arregaudissan'se tostemps; mes que vòli dízer que los auzèths, per eths medix, que senteixen la jòia e lo gai mei que los autes animaus.
Qu'ei denz los lors moviments e lo lor pòrt que los auzèths se mostran sustot tant gaujós : e aqueth poder qu'an de'ns arregaudir a lo lor espectacle, tié a çò que las lors manièras e lo lor aspècte exprimen ua aptitud naturau, ua inclinazon particulari a esprovar plazer e gai; e qu'ei aquiu ua aparéncia qui no saberé èster tenguda per vana e enganhadora. En efèit a cadun de los lors bonurs, a cada ua de las loas satisfaccions, que se botan a cantar, mei aqueth bonur e aquera satisfaccion son vius, mei que botan estrambòrd e arsèc enz lo lor cant; e com cantan lo mei clar de lor temps, que deben èster de bèra umor e afavorits per lo plazer. Plan segur que cantan mièlher, mei soent e mei longtemps a la sazon deus amors, mes que no cau pas créder que no coneixen pas autas razons, urosas e agradivas de cantar. Atau que veden plan que cantan mei per temps calme e luminós que quand lo temps qu'ei escur e que l'aire ei agitat; e que denz la tempesta que's caran, com a cada còp que son espaventats, mes un còp passada, que tornan dab los lors cants e los lors jòcs. E tanben, qu'an costuma de cantar a l'aubeta, autanlèu desvelhats, possats per partida per la jòia d'un dia navèth. Per partida per lo plazer qu'esprova generalament tot animau quand las suas forças que son restauradas per lo som.
Que tiran tanben ua jòia extrèma de las pradas arridentas, de las vaths granivas, de las aigas natras e claras e de la beror deu paisatge.
Que los podem véder tanben a la situacion deus lòcs campestres ond s'amassan en mei grand nombre e cantan dab mei de constança e d'arsèc.
Qu'estó ua arremarcable combinazon de la natura que d'acordar aus medixs animaus lo vòl e lo cant. Adonc, atau, los qui an de divertir las autas creaturas dab la votz que troban d'ordinari denz lòcs eslhevats, de ond aquera se pòt espandir mei largament a l'entorn e tocar un mei grand nombre d'auditors; e d'aute part, l'element destinat au son, l'aire, que se troba poblat de creaturas cantantas e musicianas. Qu'ei plan segur un grand recon•hòrt e un grand plazer que procuran, autan com me semble, aus animaus com a nos-medix, lo cant deus auzèths. Que credi qu'aquò tié mensh de la doçor deus sons, a la loa varietat o a la loa armonia, qu'a aquera idea de jòia qu'exprime naturaument lo cant.
(Extreit, traduzit en gascon, de « Elogio degli Ucelli »escrit en 1824 per Giacomo Leopardi, poèta, filosòfe e patriòta italian 1798-1837)
       
Eth combat deths Berbères LA Palanca n° 15
 
Que son 12 milions, esparricats enas montanhas deth Marròc e d’Algeria. Que parlan kabil, mzab, rifan, toarèg, targuí, tarifit… mantuns dialècts deth tamazight, de qui n’ei pas lenga oficiau sonque ath Nigèr e ath Malí. En eths autes país, era berberitat qu’ei ignorada, quan non ei hòrabandida.
Eth moviment de defensa dera cultura berbèra que nascó de cap a 1940, lançat peths escrivans algerians Jean Amrouche, Mouloud Mammeri, Mouloud Feraoun e Kateb Yacine. D’aqueth temps, entà deféner eth berbère, que’us calèva escríver en francés, se volèvan èster entenuts.
Ara, Idir que canta en berbère e qu’arreclama ua plaça vertadèra tara sua lenga en Algeria, de còsta eth arab e eth francés. Perqué aqueth cambiament de tactica ? « Eth francés o eth arab que’m permeterén ça’m par de hèr passar eth messatge a un public mes espandit, mès ne saurí pas quin hèr ni qué díser », c’explica Idir.
Totun, n’i a pas sonque un medià de qui balha ua plaça deras bèras ath berbère en Algeria : qu’ei Radio Kabyle, vajuda en 1948. Mès qu’ei tanben era sola de qui sia somesa a ua comission de censura…
« Que sòi obsedat pera hami de bastir un pont entre duas arribas... », c'escrivè Idir en eth libet deth sué darrèr C.D., Identités, un disc enregistrat dab Dan ar Braz, Manu Chao, Khalida Messaoudi, Maxime Leforestier…Eth combat deths Berbères qu’ei tanben eth noste : que cau qu’eras nostas lengas e poscan trobar ua dignitat navèra en eth monde de uei. Que nos cau bastir causas dab eths autes ! Alavetz, Idir, quan vengues cantar en Occitània ?
J oan-Pau Ferré
       
Un maishant còp de fesilh
La Palanca n° 15
 
Dimenge 17 de Junh a Argelèrs ua Maria-Blanca qu’estó tuada per ua bala de carabina.
Que cau saber que demora sonque 23 parelhs d’aqueth vter sus lo penent nòrd deras Pireneas.
Que soi plan d’acòrd dab lo texte d’Arnaud Paul, passat dens la Nvèra-Republica deth 19 de Junh 2001, e los sentiments exprimits : tristèr, incomprenension d’un tau acte bestiàs e tanben l’importancia de trobar lo copable.
Mes totun que-i-a un detalh d’aqueth article que cau arrectificar : Arnaud Paul qu’escriu :“Le Perenoptère, surnommé la Marie-Blanque”. Era Maria-Blanca n’ei pas un chafre qu’ei lo nom gascon deth pernoptère
Lo Francés d’òil n’a pas de nom entad aqueth ausèth e praquò eths ornitològ qu’an causit en 1827 un nom tirat delh grèc que significa “Ala-negra” dens aquera lenga morta ! Qu’auren podut, dens eth arrespecte deras lenga de França, causir “Marie-Blanche” mes qu’an preferit lo subernom savantàs de Perenoptère. Un còp de fesilh de mei entà la lenga d’òc.
F. Beigbeder
       
Valadas desbrembadas La Palanca n° 15
 
Qui pensaré de qui viu encòra per las Americas deus cow-boys e deus dollars quauques vilatges de nacions indianas dab la loa cultura, la loa lenga ? Om sap plan de qui l’òme blanc qu’at a tot barrejat.
Nat esper uei de trobar-se a la virada d’ua “pista” cap e cap dab monde de la traca d’un valent crazy-horse o d’eu siting bull. Aquò hè dòu a plan de monde ...
A nosta, numerós son los de qui, uei lo dia, e nos volerén her créger qu’èm los darrèrs deus darrèrs indians, los darrèrs mohicans.
Om enten de mes en mes monde a díser que la lenga occitana n’ei pas parlada e quitament qu’ei morta. Los darrèrs locutors partits despuish bèca pausa. Daubuns que van dinc a preténer que la cultura occitana o gascona aquò n’a pas nat sens ni d’existença.
E dont, e dont que cagerén muts e espantats lo monde d’arribar en aqueth parçan qui existeish e on l’occitan ei realitat linguistica, culturau e identitaria per ua poblacion sancèra : joens o non, hemnas e òmis, citadans o vilatgés.
Aqueth parçan que’s tròba en Italia tot a costat la termièra provençau. Esparnhats per l’istòria deu fèit de la sua apartanença, las Valadas Occitanas d’Italia s’estenen sus 400 Km e son pobladas per 180 000 personas.
Perqué ei a despart las Valadas ? Per rapòrt a l’Occitania Granda ? En pr’amor de la situacion alpina, estremada, l’occitania “pichòta” n’a pas patit de la vision unitaria e nivelatriç a la Francesa.
Aciu lo monde que son includit dens un espaci piemontes de qui a lo sué parlar propre, dialecte italian. Aciu lo monde que’s sentishen pregondament occitans. Occitans per la lenga de qui parlan tot dia e qui, vertat ei, s’apressa plan de la de qui aimam e dab son accent drin italian. Occitans tanben que s’en reclaman per çò de la literatura e mes que tot de l’eretatge trobadorenc.
Mes tanben per la musica, los instruments, las danças e gastronomia.
Los relhèus tanben que semblan plan aus de nosta : montanha pirenencas, aupencas, cevenòlas, deu massiu septentrionau, dab las paisatges arquitectoras, las activitats umanas. Encòra ací ua familha, ua parentat.
F. Bernissan
       
Era vitalitat dera euskara La Palanca n° 16
 
Après un brave arrepè deth temps de Franco, era lenga basca que s’ei plan arreviscolada e que compta uei 68 000 locutors. Aquera renavida que ven dera combinason de quate factors :
• unificacion de mantuns dialècts ath torn d’ua lenga escriuta comuna
• arreconeishença coma lenga oficiau en País Basco espanhòu
• vitalitat dera literatura basca : eth escrivan Bernardo Atxaga que’s ganhè en 1989, en Espanha, eth Prèmi Nacionau deth Arroman tath sué libe Obabakoak e que vengó atau eth prumèr escrivan en lenga basca a èster arreconeishut ath nivèu internacionau
• promocion deth ensenhament deth basco.
S’espiam quin s’ac vira eth ensenhament dera euskara ath País Basco nòrd, que nos avisam de tira que s’a podut bastir ua filièra plan estructurada dera Mairau dinc ath bac, que sia enas Seaskas, en eths establiments publics o privats. Eras chifras que son hèra claras : eths efetius que pojan a hum de calhau. Tot aberrejat, en 1993, 4238 escolans deth Primari e 1854 colegians qu’aprenèvan eth basco. En 1996, qu’èra eth torn de 442 liceans. En 1999, qu’èran 5959 en Primari, 2275 en colètge e 546 en licèu.
Totun, çò de mes interessent qu’ei era progression deths efectius en ensenhament bilingüe. En 1996, qu’èran 4209 a seguir un ensenhament bilingüe. En 1999, que n’i avè quasi mila cinc cents de mes ! Consequéncia logica : eth ensenhament opcionau qu’avança a petits drins. 1586 escolans deth Segondari qu’èran concernats per aqueth ensenhament en 1996, contra 1634 en 1999.
Qu’ei donc clar : era màger part deths parents, deths ensenhaires e deths caps d’establiment bascos qu’an plan integrat eths enjòcs deth bilingüisme. Ensenhar eth basco ena escòla, qu’ei plan. Ensenhar en basco, qu’ei miélher ! Eth basco qu’ei plan encaminat e que podem considerar uei qu’ei sauvat. Que’n parlèn dab Jakes Sarraillet, I.P.R. de Lenga e cultura bascas, pendent eth darrèr Salon dera Educacion a París, e qu’ajustè : « Sabes, se demandas a un dròlle perqué e vòu aprénguer eth basco, que t’arrespon tostemps qu’ei entà poder comprénguer eras cançons de Sustraia, de Skunk, de Gozategi e deths autes… »
Comprénguer e cantar, aquerò que’s pòt hèr en seguir un parelh d’òras de basco per setmana mès, entà escríver cantas en basco, n’ei pas pro.
Era solucion ? Eth bilingüisme, bixtan da !
Joan-Pau Ferré
       
De platanas geneticaments modificadas ? La Palanca n° 17
 
Voldriái reagir a dos faches de l'actualitat : lo talhucatge de las platanas entre Vic e Rabastens e los arrancatges de culturas experimentalas d'organismes geneticament modificats-(OGM).
Dins qu'un país sèm ? Dins un Far-West ont cadun fa sa lei e l'aplica ? Dins l'URSS del petit paire Estalin que voliá far lo bonur dels òmes malgrat eles e tuava los que s'obstinava de voler pas ésser uroses. En Corsega que, dins l'afar de las platanas, tot lo parçan sap qual faguèt qué, mas degús ditz par res, e, dins los afars d'OGM, tot lo monde es assabentat de çò que se va passar, ont e quand, i a la television, mas la polícia se demerda per i ésser pas ?
Fin finala, venèm d'aprene que la polícia ven d'enténer 26 personas dins l'afar de las platanas. E, pels OGM, i aguèt de cases ont la polícia protegiguèt las parcèlas menaçadas. Sèm donc encara dins un estat de drech.
Benlèu seriá estat una idèia mens cona de plantar pas de platanas long de las rotas ? Benlèu la solucion serà de los copar ? Mas aquò se deu pas far de nuèch après una decision unilaterala.
Per çò que pertòca, los OGM, pòdon pas a l'encòp dire que sabèm pas las consequéncias d'aquelas culturas e empachar las recèrcas que permetrián de ne saber mai, e donc de poder causir racionalament.
Un mejan de prene de decisions sus de questions talas poiriá ésser sugerit per un tresen fach de l'actualitat recenta : lo referendum sul passatge dels camions dins la val de Chamonix. Lo principe de demandar son vejaire a la populacion es bon, mas cal far mèfi de lo demandar a totas las populacions concernidas. Dins lo cas dels Alps, los camions que passaràn pas pel Mont Blanc passaràn per la Maurienne, fòra de generalizar lo ferrotatge, çò qu'es un programa mai larg. Cal pas confondre democracia dirècta e esperit de cloquièr.
Laurenç Vernhet
       
FRAIRS UMANS… La Palanca n° 23
 
Article inspirat pera actualitat : un quatau « penjat » ara preson de Tarba, en un an...
« Frères humains qui après nous vivez
N’ayez les cœurs contre nous endurcis »
Qu’ai aimat eths articles de Pierre Challier e dera « Nouvelle République » sus çò que’s passa ena preson de Tarba. Eth crit de Fançois Villon, evocat peth jornalista, que nos tòca uei mes que jàmes. Eths penjats dera rua Tenot no nos pòden cap deishar sense reaccion.
Personalament, que fu quauques ans « intervenant » un còp per setmana en ua preson « centrala ». Que balhavi corses de francés-filosofia a condamnats a longas penas, que les preparava a un examen de nivèu bacalaureat, que les auria permetut, un còp liberats, de continuar estudis.D’auguns que venguian sustot per gost dera discussion o deras letras.
E bons escolans qu’èran en generau, atentius, interessats. De bravas dissertacions que ponian d’auguns. E qu’aimavan eths libes, e que nos i botèrem amassa a demandar un melhor fonccionament dera bibliotèca.
Jo qu’avia a ensenhar-les que tota societat a besonh de leis e d’un Dret. Eths, que d’auguns avian « tuat pair e mair », que’m responian : « monsieur, la différence n’est pas dans le respect de la loi et du Droit. Non ! il y a ceux qui se font attraper, comme nous, et puis ceux qui ne sont pas moins coupables mais vivent libres et même occupent les bonnes places, d’où ils nous condamnent ».
Ren no i fasia, cap de demonstracion no valia, ara idealitat deth Dret qu’opausavan era realitat d’un mond on eths mes bandits no son pas forçament en preson. Coma ac ditz eth capitani Delas ena NR deth 5 de noveme, aqueth òdi dera societat que les sostenguia, qu’ac pensi tanben, les empachava benlèu de penja’s…
Que podem amelhorar ça’m-par eras condicions de vida enas presons, que las cau amelhorar, mes eth fons deth problèm que demorarà : se nos poderam un dia passar de presons ? Que n’ei cap deman era vèlha, solide ! no’n prenem cap eth camin !
Alavetz, tornam escotar era « ballade » deth François Villon :
« Frères humains qui après nous vivez,
N’ayez les cœurs contre nous endurcis… »
Miquèu Pujòl
       
Los arregrets d'un republican vertadèr La Palanca n° 23
 
L'aute dia a Serras-Castèth dens lo Bearn que ho celebrat lo centenari de la mort d'Alexis Peiret. Lo son vilatge qu'a volut se sovier deu son enfant prodig partit en Argentina tà devier un personatge immense. En efèit aqueth bearnes que ho dens aqueth país navèth un òmi hèra dinamic : jornalista, fondà "El Rio de la Plata" e ho cap-redactor de "El Nacional Argentino", fondator de la Colonia de San Jose, escrivan engatjat, cargat de la Catedra de Francés a l'Universitat de Buenos Aires e d'Istòria au Collegi Nacional de Uruguay, fin finala que ho nomat Inspector Generau de Terras e Colonias de la Republica.
Mes tà nosautes que cau saber qu'après los sons estudis au liceu rejau de Pau puix a la Sorbona, tot joen que ho un partisan actiu de la Segonda Republica dab lo son amic Navarròt (deputat d'Auloron). Lo còp d'Estat de Loís Napoleon Bonaparte l'obligà a partir, refugiat politic en Argentina, e òc ad aquera epòca las ideas republicanas qu'èran incompatiblas dab Napoleon. En 1870 que proposà ua Constitucion tà la Republica Francesa pramor qu'èra en colèra contra Thiers qui eth èra tà ua monarquia contitucionau, fin finala comisionat peu son país d'adopcion tà l'Exposicion Universau de Paris en 1899 que'n profità tà participar a la fondacion de l'Internacionala Socialista.
Tot aquerò tà campar l'òmi politic, republican, democrate, progressista mes tanben poèta en lenga nosta. Qu'èra en contacte dab los òmis deu Bearn interessats a la lenga : Hatolet, Masura, Vinhancort, Batalher, Labòrda, Lespi. Lo son amic politic Navarròt que pensava "que caleva har virar au profieit de las ideas popularas la coneixença d'aquera lenga". Eth qu'èra sceptic sus las possibilitats de sauvar la lenga mes totun qu'èra atentiu a çò qui's passava en França dab la renaixença autorn de Mistral, Aubanel, Romanilha. Los "Contes Biarnés" editats en Buenos Aires hon dedicats per la prumèra edicion (1870) a Navarròt per la seconda (1890) aus defensors de la lenga d'Oc e deu Catalan. Dens l'abans-dízer d'aquèth libe que da lo son punt de vista sus la question :
"Que'm sii permetut un arregret qu'om trobara paradoxau. Qu'ei faishós au punt de vista filologic, literari, estetic, que la victòria deu Nòrd sus lo Mieidia agi entreinat la disparicion violenta de la lenga d'òc.
La des•heita deus Albigés hó ua calamitat per la literatura. La lenga francesa qu'ei pòc poetica; qu'èra encuèra barbara au sègle XIII quan la lenga d'òc èra en plea hlorizon.
Los nostes trobadors meridionaus hon los mèstes deus grans poètas italians Dante e Petrarque. Nad dobte, si om lo ho dat de víver la lor lenga qu'avón produzit ua literatura autant rica autant bèra com aquera que los segles seguints an vist espandir au delà deus monts, au lòc d'aquò que nos a calut aténer centenats d'annadas que nostes conquistadors avón hicat quauque ordi dens la lor sintaxi e desembornalhat lo caòs deu lo lor idioma shord e monotòne per aver lo dret de cantar dens ua lenga apraubida, pòc numerosa, rebèlle au lirisme e d'ua melodia contestabla.
Més qu'èra escrit shens dobte dens lo libe de las destinadas, dens los dessenhs impenetrables de la providéncia; qu'ei tròp tard tà protestar. Jansemin, lo gran poèta Jansemin que i a perdut tot lo son latin, que vòu dízer tot lo son gascon. Après tot, la poesia n'ei dilhèu que lo lengatge deus pòbles enfants, lo prumer mequejatge de las nacions. La rima a plan la considerar n'ei qu'ua puerilitat, e's pòt concéber qu'un òme seriós perde lo son temps a cercar assonància rebèlle ? si ua pensada ei bèra per era medixa perque l'embarrar dens un encastre dificile, dens aqueth lièit de Procuste qu'aperam vèrs ? Perque aquera recerca musicala que nòze sovent a la manifestacion de las ideas.
Si nos plaçam d'aqueste punt de vista, si consideram atau la marcha de l'esperit uman, qu'esprovam mensh d'arregrets de l'extinccion prematurada d'ua lenga qui s'anonciava dab tant d'esclat, expression precòça d'ua civilizacion que ho bruscament escanada per l'intolerància catolica ajudada per la barbaria septentrionau. - e que rendem tota la sua admiracion ad aquera auta lenga, clara, correcta, precisa, analitica, enemiga de l'enfasi e de l'anfibiologia, sopla com l'acèr, perçanta com l'espada, irresistibla com lo pericle, qui a rendut tan de gran servicis a la causa deu progrès e qui sembla dens la nosta epòca moderna la messatgèra priviligiada de l'esperit uman, a la lenga de Rabelais, de Montaigne, de Pascal, de Voltaire, de Montesquieu, de Buffon, de Mirabeau, de Paul-Louis Courier e de tan d'autes prosators incomparables."
Que tròbi, a maugrat deu son pessimisma, que i'a en gèrmi dens los sons arregrets e dens la soa concepcion democratica de la Republica dus elements importants tà despassar lo paradòxe aparent en respectar la diversitat culturau dens ua republica moderna. Mes plan segur dab las tradicions deu noste país que coneixem encuèra com eth la tension entre realisme e utopia sus aqueth subjecte e la situacion de la nosta lenga qui no pòt ni morir ni víver.
Beigbeder Francis
       
La libertat enviscada La Palanca n° 24
 
Qu'avèvi escriut aqueth texte i a tres ans tau naufragi de l'Erika, malurosament qu'ei tostemps d'actualitat com arren n'a cambiat ! Galiça, Asturias, Cantabrias, Euskadi e ara Gasconha son los dus pès e las duas mans dedens.
Un ausèth de mar las patas e las alas presas dens ua gòma de petròli, ensajant de's liberar desesperament, lo bèc puntat de cap au cèu d'ara enlà perdut.
Aquera imatge hòrta que'ns a tots esmavuts, plan segur que i a òmis que sofreishen e qui moreishen sus la planeta injustament e n'ei pas question deus oblidar e tanben que la perta de 100 000 ausèths, Martin pescaires, picòras, cravans shardinaires, calhoquetas, cornhaus, plomions, alaudas de mar, segond las darrèras estimacions, que serà dilhèu recuperada per la natura dens quauquas annadas, esperem shens disparicion d'espèças.
Mès aquera imatge a çò que'm pareish qu'ei un simbèu mei hòrt que tots aqueths rasoaments, aqueth ausèth enviscat qu'ei nos autes medish, era nosta libertat atrapada dens las contradiccions d'ua societat hòra de contròtle.
Que i a tota ua cadena de responsabilitat, los Estats que dan lo pabilhon de complaséncia, los armators shens escrupules. Las companhias petrolàrias, mès tanben, non pas au cap de la cadena mès a la debuta, los consomadors qu'ei a díser nos autes medish, qu'avem oblidat d'estar ciutadans deth mond, qu'ei mei que temps de revolucionar tot lo noste sistema de transpòrt e mei generaument de consomacion e produccion d'energia tà adoptar solucions generalisaderas a tota la planeta shens la destrusir.
Entà parafrasar Boris Vian :
S'il restait un oiseau
Et une voiture
Et moi seul dans le désert
Avec l'oiseau et la chose
Et si l'on disait choisis
Que ferais-je; que ferais-je;
Tout reprendre à son début
Tous ces lourds secrets perdus
Toute science abattue
Si je laisse la machine
Mais ses plumes sont si fines
Et son cœur battrait si vite
Que je garderais l'oiseau …

Ara qu'ei encòra temps de causir la vita avant d’aver un desert.
Francis Beigbeder
       
Que s'ei mort Pierre Poujade LA Palanca n° 28
 
Pierre Poujade que s’ei mort a 82 ans eth 27 d’Aost. Qu’a avut ena nosta istoèra un ròtle pro importent enà crear aqueth mot « pojadisme » qu’a servit a designar un movement politic deras annadas 50, mes tanben ath dia de uei tot movement de protestacion non controlat peths partits tradicionaus e que pren era desfensa d’ua corporacion.
Que’m brembi ce quin dab eth PCF nos opausèrem ath papetièr de Sent- Ceré, a qui reprochèrem de recuperar e desvirar era idèa revolucionara d’ « Estats-Generaus ». En tot cas, l’UDCA de Poujade que venguèt en quauques ans ua fòrça capabla de cuelher 2,4 milions de votzes en gèr 1956, dab 52 deputats, aquò per aver sabut revolta’s contra contròles fiscaus qu’acabavan d’esglaishar eth petit comèrce. Qu’èram enas « Trenta Gloriosas », en aquera folia d’industrialisacion qu’anava sagnar mestieraus e païsans petits.Era escaduda en aqueth moment d’un tau movement qu’ei de bon compréner : un òme que s’èra levat enà desféner eths que deishavan era pèth en trebalh e no avian cap de securitat sociala, cap de dret ara solidaritat nacionala.
Que cresi que era Gaucha e era classa politica tota amassa n’an pas volut compréner aquò, o meslèu que les adoba de no pas entenér d’auguas votzes, de mespresar çò qu’an lèu fait de diser « populisme » e de suspèctar de fascisme, quan i a pr’aquò eth crit de corporacions sancèras condamnadas per un modernisme que profieita ath monde en plaça, politicament e intelèctualament dominant.
Eth article deth « MONDE » de divendres 29 d’Aost qu’ei significatiu deth mesprés dera classa « bien-pensante » e « politicament corrècta » de cap a movements popularis que les escapan. Enà evocar era atituda de Poujade quan, fin 1942, deishant eth petainisme, passa en Espanha e s’engatja ena aviacion a Alger, deth costat dera « France Libre », eth jornaliste qu’inventa era expression « itinéraire classique de jeune vichysso-résistant ». Imaginem çò que diserian d’auguns se’s parlava de « stalino-résistants », de « judeo-résistants », etc…, coma se no èran en prumèr « resistants » !
Pas estonant qu’aqueth monde no aja vist a pueijar eth lepenisme, e faga d’aqueth movement analisas pècas. A remarcar que Le Pen fuc un deputat dera UDCA en 56, e que Poujade diserà mes tard qu’auria mes plan valut per eth de copa’s ua cama que de fèr d’aqueth un deputat : eths dus òmes que s’entenèren pòc.
No s’ageish pas de blanquir deguns, que s’ageish de no pas simplificar, e sustot de saber que, quan i a « populisme », era solucion n’ei pas de voler exorcisar eth Diable, mes d’escotar a de bon eth pòble, eth sièu mau, eth sièu crit, de còps retengut e de mau enténer..
Miquèu Pujol
       
Ester, aver, pareisher... La Palanca n° 29
 
Que s’èran tant plan passadas eras causas, era camerà qu’èra dentrada ena classa coma se s’i trobava a casa, eth mèstre d’escòla qu’avia sauvat tota libertat de fèr coma volia, eths escolans qu’avian escotat coma se de ren no èra, tot que semblava planèr, e per acabar, eth film qu’agèc un succès deths bèths, ua critica deras bonas, qu’èran d’acòrd enà diser qu’aviam per un còp un documentari onèste e pas esuejiu…
E pueish patatràs ! un procès ! Dar un titre tant beròi a un film, « Ester e Aver », fèr veser qu’eth çò principau qu’ei meslèu d’èster que d’aver, e ara, anar ath tribunau enà obtiener un « aver » ! enà exigir pagament, salari, moneda !
Quina contradiccion ! qu’èm tentats de diser…O alavetz s’a avut eth regent, Georges Lopez, era volontat enfin d’èster, d’existir, d’èster reconeishut autrament que coma eth utís d’un cineaste ? S’a avut era impression d’èster, se gausi diser, « avut » ?
« A cadun sa vertat » ? Enas causas umanas, quant òm fè eth esfòrç de fica’s ara plaça deth « aute », d’ensajar en tot cas, qu’ei de mau trobar ua vertat. En anant un chic mes luenh, que nos trobam uei en un monde on èster e aver son de mens en mens assegurats, on ganhan meslèu eth pareisher, eth semblant, eth virtuau… Eths qu’an tot, e son de còps pòc de causa, que cercan en prumèr eth pareisher.
B’avia obtengut eth regent de pareisher ! B’auria devut se’n acontentar ! Que va cercar un procès ? Segur, n’ei cap a planher, que’n i a de mes malurosi ! A tant de monde que s’esfòrçan de subreviver o moreishen ena praubetat o ena misèra, se pòden suffir eras consolacions que les son perpausadas, eths miratges dera « modernitat », « circenses » sense eth pan, espòrt-espectacle a tira-larigòt, jòcs- videò, e eras veirinas dera consomacion ? Se pòt eth semblant, se pòt eth virtuau, remplaçar eth aver necessari, e tiér lòc d’èster ?
Quin no serian desvariats eths joesi uei ? Solide ! que cau tornar trobar eth sens deth èster, d’un èster uman, on aver e pareisher s’estarian ara sièva plaça…
M.P.
       
Rugbi deras còstas e deras banlegas La Palanca n°30
 
Dimenge de vrèspe, cèu gris, crits que pueijan deth canç d’Ador, ara sortida d’Aurelhan, pas luenh deth Arsenal : que i a doncas un match, e n’ac sabia pas. Que m’apròchi, e que som plan susprés de veser tant de monde ! Qui jòga uei ? Era equipa locala n’a pas encara autant de suportèrs ! Qu’apreni qu’eths de l’ESCA, terren enfangat, qu’an avut d’a vier aci acuelher eths de Monein en campionat de Federala 3 de rugbi. Seconda suspresa : que vié de començar eth second miei-temps e ESCA qu’ei devant ath planchòt 27 a 0, mes sus eth prat, aquò n’apareish pas : eths biarnesi que se’n dan d’ocupar eth terrèn bigordan, e lèu, après de bèras atacas mancadas de pòc que marcan un essai meritat de tot eth pack. ESCA que s’i torna, miat per un Kossou, ex-Banherés, mes impressionant que james, e, ara fin, que serà 32 a 5 ath sièu avantatge.
Era mièva melhora suspresa que serà estat pr’aquò era qualitat d’aqueth match, dab duas equipas vivas e rapidas, complètas, dab era volontat de tostemps « fèr viver » era veishiga, ua tribuna cofida de monde e que ditz eth sièu plaser, plan de monde tanben entorn deras palanquèras, e ara « buvette ». N’ac creseratz pas, mes que’n enteni unsquanti a batalar en bon gascon, no sabi s’ei de Biarn o de Bigòrra…Que vos torna eth rugbi en còr, un tau ambient !
Qu’auria podut uei draubir eth manhetofòne, enregistrar reaccions, impressions, e tanplan ena lenga ! Que serà u’aute còp : uei, que preni tròp de plaser a escotar, guerdar, deisha’m portar pera umor d’un temps que d’un còp s’esclareish ! Tiò ! eth rugbi deths camps e deras banlegas n’ei pas mort encara, que se’n manca !
Qu’avem en Bigòrra un bèth flòc de vilòtas e de vilatges bèths qu’an un club de rugbi coma animacion principala deths dimenges, e que s’i fèn en totas eras serias e divisions deths campionats, mes eths melhors que son de còps clubs formats d’ua ententa de mantuns vilatges, coma aquera ententa de l’ESCA, deras Còstas enlà, dab un terrèn centrau a Luc. Era fòrça de tauas còlhas que les vié justament d’aqueth esperit d’union, d’ua solidaritat que n’ei pas solament esportiva mes se torna trobar ena vida e eth trebalh de tot dia, en tot cas que m’ac pensi.
Eras banlegas qu’eiretan de còps de bons jogaires que no pòden cap mes jogar en eths clubs deth prumèr o second nivèu, e mesclats aths joesi deth endret que vos pòden tanplan fèr de bonas equipas. Eth professionalisme n’a pas encara tuat rth rugbi deras còstas e deras banlegas, qu’ac volem creser…
[M. Pujol]
       
Qu'avetz dit ruralitat ? La Palanca n°31
 
Eth Maire-Conselhèr Generau qu’avia invitat aqueth ser en « Foyer Rural » d’aqueth vilatge deth Haut-Salat eths duetistas de Radio-Couserans que cada diluns desempueish vint ans fèn ua emission tota ena lenga deth païs de 19 a 20 oras. Qu’avian doncas quitat eths sièvis « salons » de St.-Girons eth Gégé Dargein e eth JB Sentenac enà vier parlar en dirèct dab eth monde que les escota. Qu’èran aiqui eths responsables deras Associacions, « Foyer Rural », Ainats dera Maison de Retrèita, Maison de Vacanças, Societat de Caça, « Amis de la Vallée…», Associacion Foncièra Pastorala, etc…
Bonur d’entener tot aqueth monde parlar dab passion deth païs duas oradas de temps ! E per ua bona part en gascon, eth Maire en prumèr. Bonur de sentir qu’avem encara un païs que vòu viver, e que tròba moièns de viver, e pas solament de subreviver. Quin plaser d’entener eth joés president dera AFP, 34 ans, diser en ua lenga natra e aisida, era lenga que’s parla tot dia ena sièva familha, era fòrça que tròba a poder-la parlar dab eths autes eslevurs que coma eth tienen bèths escabòts de vacas gasconas ! Solide ! Eth eslevatge no sufeish pas, qu’an era chança de pode’s emplegar eth ivèrn ena estacion de ski pròisha, e que començan tanben de trèr quauque profiet deth torisme. Era Maison de retrèita que forneish emplecs : quin cau considerar aquera relacion novèla deths vielhs e deths joesi ?
Aquera valea qu’a resistat pr’amor qu’ua politica volontarista de mantien deths joesis ara tèrra fuc aplicada enas annadas seissanta, mes qu’a besonh uei dera complementaritat dera nhèu, deth torisme, e de quauquas activitats artisanalas. Qu’a besonh tanben d’aquera solidaritat que balha eth esperit associatiu. Eth òme no viu pas sonque de pan, que li cau autra causa. Que li cau aqueth ligam dera lenga, aquera consciencia d’ua identitat, que li cau eth suplement benlèu que balha era creacion en commun, coma en aquera serada eras cantas en gascon dera corala deth lòc.
Aquera novèla ruralitat n’a cap arren d’embarrat. Que’s viu ena rencontra deths que demoran e trebalhan aiqui, e deths que que trebalhan ath-defòra mes tornan o cada ser, o cada setmana, o aras vacanças, quan pòden. Eths fòranisats que’s senteishen pr’aquò d’aci, que s’i vòlen sentir utiles. Qu’arriban tanben monde de pertot, era corala que les acuelh, eth professor de pianò que s’ei estacada ath païs e que vos fon eths d’aci e eths de defòra en ua còlha urosa. « Les Amis de la Vallée… » que publican un Bulletin qu’a mes de dus cents abonats, d’America e de Paris tanplan, e que vòu encòp fèr pueijar era memoèra deth païs e seguir de pròishe eths projècts de uei. Eths que parlan era lenga, eths qu’aiman de cantar-la, e eths que son urosi d’escotar-la, tot aquò que fè monde !
Benlèu no èra qu’eth miracle d’un ser d’ivèrn, mes que pòt balhar idèas : que coneishem ua Radiò que s’auria d’a invitar en vilatges d’aci, non ?
Miquèu Pujol
       
La niche et le créneau La Palanca n°32
 
En gascon, quin diser aqueri mots ? « Niche » que seria « bujòu », se pensam a un emplaçament ena pèira, o alavetz era « tuta » on se coca eth can, u’aute sens qu’estremaràm aci pr’amor no volem cap cocar-nos ! « Créneau » qu’ei « dentelh » meslèu qu’eth vielh « arrastèth » tots dus balhadi peth Palay. Anem donc per « bujòu » e « dentelh ».
No vos mii pas atau en causas vielhas, non ! que s’ageish d’economia de uei, ecologica, virada de cap ath aviener, concevuda enà « resistar » a desvelopaments catastrofics presentadi coma Progrès e d’autant mes dangerosi. Que tròbi aqueras duas nocions en un article de Serge Latouche, professor ar’Universitat de Paris-Sud e president de « La Ligne d’Horizon », un representant dethçò que s’apèra « l’Après-Développement ».*
Que vesem, o meslèu qu’avem pòur de veser, on nos mia era religion d’un Progrès òrb e inuman, animat peth sol socí dera racionalitat, dera eficacitat, deth rendament, e que cercam quin se poderia resistar a un tau Bigbrother. Associacions de mes en mes nombrosas que s’i fèn a cercar altèrnativas a ua economia que no respècta cap ni era natura ni era umanitat. Que voleriam benlèu pueijar ath « dentelh », trobar fòrmas de produccion en eths rares lòcs que no serian pas ocupadi peth capitalisme mondiau. S. Latouche que mos ditz que no seria pas ua bona estrategia era deth « dentelh » pr’amor que seria acceptar eth terrèn deth adversari, era guèrra. Melhor que seria de trobar un lòc a-part, apartat, en-defòra dera logica dominanta, un « bujòu », non pas ensajar de fèr dentrar eth produit locau, casa-fèit, originau, en circuit deras mòdas, mes lutar enà fèr cambiar era atituda deth consomator, qu’auria d’a vier un consom-actor.
Plan de monde uei que començan de pensar eras causas atau. Eth problème que va èster d’associar eth mes possible totas aqueras « bonas volontats ». Se cadun s’està en sièu « bujòu », ren no’s passarà, mes quin pòt un bujòu vié mes bèth, estene’s, associa’s a d’autes ? Qu’ei en tot cas ath mièu avis eth meriti de monde coma Sèrge Latouche de pausar eras questions de uei. Eth aviener dera umanitat qu’ei en question. Pro de contenta’s deths crits de Cassandre !
M. Pujol