Accions,
manifestacions : rendut-comptes |
|||
Poussez plutôt poètes au premier rang ! | La Palanca n° 2 | ||
«
Possatz meilèu poètas au reng prumèr, que serà
mielher que las banderolas lenga de husta, colloquis de cabinet, que sera
mielher qu’elejuts capulats qui non creden pas aus lors mensonges
», ça arrevira eth Sergi Javaloyes aqueras linhas de Patrick
Guyon, Le nord perdu (ed. Cairn, p. 54). Qu’ei un chic eth sentit
mièu après d’auguas manifestacions nostas ! Que calia cresasque éster en prumèr un pòc masoquista enà causiar eth dia deth Teleton ! En vesent-nos passar qu’ei clar que mes d’un ciutadan nos a preses per de valents colhons d’aquera rituala ceremonia caricativa. Sens pr’aquo tròp comprener perque no comprenia arren a çò que’s cridava ! Confusion e non-compreneson asseguradas : qu’èm tant segurs d’aver rason que pensam que sufeish de mostrar-nos enà encontrar era simpatia d’un pòple que no’n acabaria de patir dera desfèita de Murèth e de voler doncas era sièva revenja ! E ben non ! eth pòble no s’usmautarà pas enà far cambiar era Constitucion, e que’n ai pèour, après de taus manifestacions no sera pas mes esclairat qu’avans, ath contrari. Sustot quan pòt entener (urosament pòc comprenen) que gausam revindicar : « Occitan lenga officiau », çò qu’ei tota evidencia un eslògan maximaliste : a suspausar que per un miracle improbable ua taua demanda fuguèssa satisfaita, b’èm plan incapables d’assumir-la. Mes parlam de çò qu’avem vist e viscut : un centenat que furem a Tarba eth 5 de deceme enas arruas deths noms beròi bilingues, drapèus dera crotz occitana tèsta, arsec e estrambòrd solide de tots aqueths militants (pr’amor qu’èram entre militants o pòc se’n manca), brut e musica, e tanplan cantas en còr devant ua prefectura, beròi pas de dansa dera còlha bearnesa davant era mairia, calandrons demés eths ainats, plaser d’encontra’s de Gèrs, Bearn, Bigòrra… Tot aquò n’ei pas sense significaion. Mes que s’arremarcavan tanben eths… absents, retenguts segur peth Teleton e d’autas coentas, e eth tindar deras esqueras secotidas peths participants no podia de cap de manièra daishar creser que eths paisans e eths oelhèrs eran de sortida ! Perque tanben çò qu’a sa plaça en un carivari e que aiqui podia tot just espaurir un canhòt, eths pijons dera vila e tanplan quauque nenet passejat pera mais ; que vòli parlar deths « petards’ autant esnerviants qu’inutiles ? Que sabi que d’auguns me podran arrmembrar manifestacions pas tants luenhecas on nos trobè : em a cridar e sautalejar sens mes d’eficacitat, disem autant « gauchistas » se voletz/ Que’n som d’acòrd, qu’ac arreconeisshi, e tant pr’aquò que torni díser que aqueth 5 de deceme nos deberia miar a tornar pensar era nosta accion, e tanplan era formulacion deras revendicacions. Per exemple, demandar era reconeishença en un texte de lei deras lengas de França n’ei cap era mèsma causa que de demandar « Occitan lenga officiau ». Que crenhi que perdem encara plan d’energia a fuger en davant, a demandar era lua quan avem trebalh a pujar eths sendèrs dera accion cotidiana. M. Pujol |
|||
Comunicat : Gardarem la Tèrra | La Palanca n°30 | ||
La raison
d’être de la « Caravana Occitana » pour que vivent
les langues de France.
La France n’est-elle
qu’une figure géométrique, un hexagone de surface
plate et arasée ? Elle, si fière de la diaprure de ses paysages,
de la gamme de ses vins et du plateau de ses fromages, peut-elle persister
longtemps à ignorer ce qui constitue son identité profonde
et la réalité vivante de sa jeunesse, à savoir la
diversité de ses langues et de ses cultures ? |
|||
La Caravana occitana | La Palanca n°31 | ||
Quan la
Caravana passa… Lo diluns 16 de març de 2004, la Caravana Occitana que s’ei estancada a Tarba. Qu’èran mes d’un trentenat de benevòles a arribar dens aqueth car batiat per la circonstenci « Car Occitan ». Qu’èran tanben un drin fatigats mès totun plen d’arsec entà’s hèr enténer per las carrèras de Tarba. E que cau díser que non se podèvan mancar sus la carrèra Foch dab lo brut deus instruments de musicas e las bandièras de qui portavan. Aqueth passa-carrèra que’us a miat dinc au l’Hôtel Brauhauban on s’ei debanada ua conferéncia de prensa on an podut hèr passar las revendicacions : modificacion de l’article 2 de la Constitucion, signatura de la Carta Europenca de las Lengas minoritarias… … lo politic que pren la paraula. Que’ns cau plan parlar deu politic au singular. Pr’amor si los nostes politics e’s son plan hèit arremarcar qu’ei per la loas abséncia. Sonque lo Maire de Tarba, lo sénher G. Trémège e s’ei desplaçat entà préner la paraula davant lo monde. Que s’ei notadament engatjat a deféner e valorisar las lenga e cultura nostas au nivèu de la Region si èra eleguit. Discors de circontencias e electoralist nos diseràn daubuns. Lhèu… mes au mensh qu’ei vengut e que s’ei engatjat publicament. D’autes ne’n poderàn pas díser autant… C.D |