La
Palanca n° 30 |
|||
Editò | |||
Qu’ei
la trentau ! N’avem pas la mania de las chifras mès totun daubuns nos an sabut hèit remarcar qu’arribam a la trentau Palanca. E de hornir que nos calèva marcar lo còp. En fin de compte qu’an plan rason ! Tot permèr tornar afirmar que La Palanca ei un utís d’informacion e d’escambi. Que i podetz hèr passar un article vòste, tornar responsa, reagir sus l’actualitat. La Palanca que serveish ad aquò. Lo corrier deus leguidors que vos aparteng. Que podetz anonciar, actuaument la Palanca qu’ei difusida a 400 exemplaris. Aqueth mejan d’informacion qu’a tanben besonh lo vòste sostieng financièr. Lo papèr e los timbres son pas per arren, … alavetz mercia de pensar a reglar lo vòste abonament. En aquesta 30au que troberatz tostemps la madeisha fe qui anima los uns e los autes. Tots capborruts, que vos dideràn l’actualitat, esconuda tròp sovent, los reclams de per ací. Enfin, qu’esperam la vòsta preséncia lo 16 de heurèr au moment deu passatge de la caravana occitana a Tarba, entà hestejar coma s’at ameritan, los qui s’engatjan dens aquera faiçon originau de promocionar la lenga e la cultura d’Oc. [F.B] |
|||
Sheis ans de "Palanca" ! | |||
Sheis
ans de « Palanca »! Entà un utís com aqueste,
un tau aniversari que pòt èster l’auhèrta d’ua
reflexion sus era sua utilitat, eth servici rendut, e eths objectius d’avénguer. La Palanca qu’ei un mejan de comunicacion aurit (obèrt) qui s’a balhat com objectiu d’èster un ligam entre eths militants e entre eras associacions. Qu’ei prèst a recéber e a transméter, mès eths partenaris de qui l’aurén a alimentar que’s mancan sovent eth rendetz-ve. En eth noste departament, eth moviment associatiu occitan qu’ei entrat, desempuish un detzenat d’annadas, en ua fasa de realisacions concrètas (Calandretas, Parlem !, Radio-País, etc.). Aqueras avançadas qu’an balhat un imatge navèth e dinamic ath occitan, çò qui’ns a permetut avançadas deras vertadèras. Mès que’ns avem a avisar. Eth monde associatiu, per tantes militants qui posca aver (e n’i a pas tant que çò qui volerem…) non pòt pas hèr tot per si-madeish : la renavida deth occitan que passa tanben (e sustot) per l’Estat, eths poders publics, e la volentat populària. Eth estatut dera lenga, per exemple, eth sué ensenhament o era sua reconquista dera carrèra non depénden pas de decisions deth monde associatiu. Aqueste qu’a a aver aquiu un ròtle militant de prepausacion, d’explicacion e de revendicacion. Entà poder jogar aqueth ròtle, qu’a a miar en comun ua reflexion sus eths objectius entath desvelopament dera lenga, puish a presentar e deféner aqueras pausicions. Que’m sembla que « La Palanca » e sia plan plaçada entà organisar aqueth prètz-hèit de qui’m sembla, uei mes que james, indispensable. Que’u desiri donc… hèra de desbats. [B. Dubarry] |
|||
Detras eths Pirenèus | |||
Qu’ei
lo nom d’un projècte trasfontalèr de qui l’objectiu
ei la valorisacion de la cultura de las Pireneas centralas. Atau despuish
lo mes d’octobre de 2003 que s’ei botada en plaça ua
reflexion comuna entre associatius d’Aragon, Aran, Bigòrra,
Comenge e Coseran. Los participants que hèn lo constat de qui la transmission de la cultura tradicionau ne’s hè pas mes d’ua faiçon satisfasenta d’un costat coma de l’aute de las montanhas. Que riscam de pèrder la substença, l’originalitat e la riquessa de tot un grope uman en pòc de temps. La tòca qu’ei d’organizar la collecta, la valorizacion e la difusion, deus elements culturaus qui caracterizan la region deus Pirenèus centrau. Los principis retenguts donc que son de collectar la memòria deus tanhents de la cultura dens la loa lenga que sia gascona o aragonesa. Peu moment dus tipes de realisacions que son a l’estudi : la collecta orau e la presa d’imatges. Atau que podem imaginar la produccion de documentaris videò sus tau o tau aspèctes de la vita sociau pirenenca, arquitectura, economia, migracions, etc… D’un aute costat la reflexion que s’encamina cap a dus domènis d’investigacions : la lenga e l’etnologia. Los protagonistas d’aqueth estudi que pensan poder constituar sus l’annada 2004 un dossier de qui presenterà lo projècte aus organismes susceptibles de finançar-lo. Aquera collaboracion navèra entre associacions pirenencas que poderà, ça’m par, reténguer l’atencion deus poders publics tesicós d’establir palancas entre los parsans frontalèrs. [F.B] |
|||
La dança tradicionau en dangèr | |||
La cultura
nosta resulta d’activitats hèra divèrsas qui n’an
pas totas lo madeish desvelopament. Si èm encòra numerós
a parlar e cantar, pòc se liuran au plaser de dançar. Mès
non pòt i aver hèstas shens dança. Aquesta annada qu’a vist ua grana baisha de frequentacion deus bals gascons. Shens joens, qu’èm condamnats a desaparéisher. A maugrat deus mejans balhats au desvelopament de la cultura nosta, ne vedem pas los resultats en aqueth domèni, d’autant que los dançaires actuaus son estrangèrs a la cultura nosta. Qu’ei donc demendat a tots, grops folklòrics, Calandretas, ensenhaires e eslhèves, de vénguer participar ad aqueths bals entaus balhar un dinamisme meritat. Hèm vénguer joens de qui heràn vénguer joens au loé torn. Los taliers d’aprentissatge son pro plan repartits dens lo despartament e diguns non pòt díser que non sap pas shens aver assajat. Que poderem alavetz èster mes complets e enténer parlar occitan a l’entorn d’un veire sovent necessari après aqueths exercicis. Mèma quauques cants serén los plan venguts entà perméter aus musicians de béver ath loé torn e balhar un drin d’ambient. Açò poderé perméter d’encontrar-se autament que per especialitat e tornar lançar un moviment culturau de mes grana envergura. Pensatz que los bascos que s’i son escaduts a investir Baiona, vila occitana, e tornar lançar ua cultura qu’avèvan a pòc près desbrembat. A quan un moment culturau gascon hòrt, a l’imatge de lo de la plaça Montaut au moment de las hèstas de Baiona, qui amassa los bigordans a l’ocasion d’ua hèsta de tornar inventar o de tornar lançar a Ibòs ? [J. Cauhapè] |
|||
Mès d'Òc a la tele !!! | |||
Lo 25
de heurèr de 2004 CONVERGÉNCIA OCCITANA (federacion de 50
associacions occitanas de Mieidia-Pirenèus) qu’apèra
a MANIFESTAR a TOLOSA tà mès d’OCCITAN a la tele sus
FRANCE 3 SUD.
QUE CONSTATAM QUE : Lo budget consacrat a « Viure al País » la sola emission en occitan sus F3 SUD creada i a mei de 15 ans, n’a pas jamei evoluit. Lo temps d’antena consacrat a l’occitan suu servici public qu’ei hèra mei baish sus F3SUD que lo qui ei consacrat a las autas lengas regionaus dens las regions concernidas : còrse 115 òras de programas per an, alsacian 68 òras, breton 50 òras… occitan : 29 òras ! Dens un Estat de Dret on tots los ciutadans e son egaus, e deven estar penalizats los Occitans per’mor n’an pas jamei utilizat la violéncia ? ? ? L’Estat que’ns ditz que’s descentraliza mès a cada escasença las riales emissions en occitan difusidas sus France 3SUD que son suprimidas (vacanças de Nadau, estiu, partidas de tenís, corrudas ciclistas etc….)… Las nostas demandas repetidas a France 3SUD ne recében pas nada responsa… TOTUN : Lo taus d’audiéncia (audimat) de las emissions occitanas qu’ei egau e còps que i a mei bon que lo de las emissions classicas aus medish oraris (per exemple lo 9 de noveme de 2003, « Viure al País » : 12.5 % de parts de marcat, « C’est Politique » : 13.2 % , lo « Journal des Sports » : 12 % ). L’interést deus tele-espectators qu’ei hòrt e la demanda non s’aflaqueish pas ! Uei nada cultura non pòt pas víver e desvolopar’ss shens un accès important aus mediàs modèrnes. QUE DEFENDEM : La diversitat culturau suu servici public de television. Ua vertadèra television regionau descentralizada tà totas las regions. Lo respècte de totas las lengas de França e subertot de l’occitan. QUE MANIFESTARAM DONC LO DIMÈRCS 25 DE HEURÈR A TOLOSA TÀ EXIGIR : Lo respècte de las emissions occitanas e la lor non desprogramacion per n’impòrte quin pretèxte. La creacion de navèras emissions programadas a oràris navèths (1 rendètz-vos quotidian -per exemple la meteò e un resumit deu jornau). Emissions en occitan taus mainatges lo dimèrcs matin e taus adòs lo dissabte vrèspe. Navèths « décrochages » lo dissabte vrèspe tà ua emission de creacion culturau (hestenaus, teatre etc…). Budgets tà perméter la formacion de navèths jornalistas e creators en occitan QUE COMPTAM DONC SUS LO
VÒSTE SOSTIEN PER LA VÒSTE PRESÉNCIA DAB NOSAUTS
|
|||
Rugbi deras còstas e deras banlegas | |||
Dimenge
de vrèspe, cèu gris, crits que pueijan deth canç
d’Ador, ara sortida d’Aurelhan, pas luenh deth Arsenal : que
i a doncas un match, e n’ac sabia pas. Que m’apròchi,
e que som plan susprés de veser tant de monde ! Qui jòga
uei ? Era equipa locala n’a pas encara autant de suportèrs
! Qu’apreni qu’eths de l’ESCA, terren enfangat, qu’an
avut d’a vier aci acuelher eths de Monein en campionat de Federala
3 de rugbi. Seconda suspresa : que vié de començar eth second
miei-temps e ESCA qu’ei devant ath planchòt 27 a 0, mes sus
eth prat, aquò n’apareish pas : eths biarnesi que se’n
dan d’ocupar eth terrèn bigordan, e lèu, après
de bèras atacas mancadas de pòc que marcan un essai meritat
de tot eth pack. ESCA que s’i torna, miat per un Kossou, ex-Banherés,
mes impressionant que james, e, ara fin, que serà 32 a 5 ath sièu
avantatge. Era mièva melhora suspresa que serà estat pr’aquò era qualitat d’aqueth match, dab duas equipas vivas e rapidas, complètas, dab era volontat de tostemps « fèr viver » era veishiga, ua tribuna cofida de monde e que ditz eth sièu plaser, plan de monde tanben entorn deras palanquèras, e ara « buvette ». N’ac creseratz pas, mes que’n enteni unsquanti a batalar en bon gascon, no sabi s’ei de Biarn o de Bigòrra…Que vos torna eth rugbi en còr, un tau ambient ! Qu’auria podut uei draubir eth manhetofòne, enregistrar reaccions, impressions, e tanplan ena lenga ! Que serà u’aute còp : uei, que preni tròp de plaser a escotar, guerdar, deisha’m portar pera umor d’un temps que d’un còp s’esclareish ! Tiò ! eth rugbi deths camps e deras banlegas n’ei pas mort encara, que se’n manca ! Qu’avem en Bigòrra un bèth flòc de vilòtas e de vilatges bèths qu’an un club de rugbi coma animacion principala deths dimenges, e que s’i fèn en totas eras serias e divisions deths campionats, mes eths melhors que son de còps clubs formats d’ua ententa de mantuns vilatges, coma aquera ententa de l’ESCA, deras Còstas enlà, dab un terrèn centrau a Luc. Era fòrça de tauas còlhas que les vié justament d’aqueth esperit d’union, d’ua solidaritat que n’ei pas solament esportiva mes se torna trobar ena vida e eth trebalh de tot dia, en tot cas que m’ac pensi. Eras banlegas qu’eiretan de còps de bons jogaires que no pòden cap mes jogar en eths clubs deth prumèr o second nivèu, e mesclats aths joesi deth endret que vos pòden tanplan fèr de bonas equipas. Eth professionalisme n’a pas encara tuat rth rugbi deras còstas e deras banlegas, qu’ac volem creser… [M. Pujol] |
|||
Corrièr deus Lgudors : "Eth Mossur" | |||
Montanhòls
Bigordans, pastors e brocassèrs, Jan Gaston d’Abadia |
|||
Comunicat : Gardarem la Tèrra | |||
La raison d’être
de la « Caravana Occitana » pour que vivent les langues de
France.
La France n’est-elle qu’une
figure géométrique, un hexagone de surface plate et arasée
? Elle, si fière de la diaprure de ses paysages, de la gamme de
ses vins et du plateau de ses fromages, peut-elle persister longtemps
à ignorer ce qui constitue son identité profonde et la réalité
vivante de sa jeunesse, à savoir la diversité de ses langues
et de ses cultures ? |