La Palanca n° 21
       
Editò      
 
L'eveniment máger d'aquesta prima, per Nosauts de Bigòrra, foguèt l'organizacion de l'Amassada Generala de l'Institut d'Estudis Occitans los 8 e 9 de mai a la Borsa del Trabalh de Tarba. Mai d'un centenat de personas vengudas d'Occitania tota que s'acampèron per discutir amassa de l'avenir de l'occitanisme. Foguèt per la nòstra seccion departamentala reviscolada i a qualques annadas l'ocasion de se far conéisser coma Bigòrra dins l'IEO e coma IEO en Bigòrra. Faguèrem notadament per Occitans !, la revista de l'IEO, un pichòt dossièr de presentacion del nòstre departament que ne poirètz legir qualques tròces çai-jos.
Foguèt tanben per Nosauts l'escasença d'organizar una serada de las bèlas a e amb la Gespa. Cent cincanta personas vengudas assistir a la representacion d'Alienòr o la Republica de Picapol de Marcèu Esquieu per la tropa de Tornai Pècs e Companhiá, manejada pel nòstre coseranés Joan-Pau Ferré, seguida per un concèrt-bal dels bearneses de Verd e Blu. Una brava part de Gasconha aital recampada.
Aquesta prima de 2002 foguèt tanben marcada pel tèrratrémol del primièr torn de l'eleccion presidenciala que nos butèt, un còp es pas costuma, a prene pausicion e a apelar Nosauts tanben a manifestar contra la drecha extrèma. En efièch sabèm plan que, sens democracia, non pòt pas i aver nada diversitat culturala.
L'eveniment de venir es ara l'eleccion legislativa ont, pel primièr còp dempuèi longtemps, se presentan de candidats occitanistas aquí en Bigòrra e Bearn. Lo Miquèl Dantin e lo Fabrici Bernissan son plan coneguts per la lora accion associativa notadament dins l'encastre de Nosauts de Bigòrra. Lor daissam la paraula per vos expausar per qu'unas rasons an causit de passar de l'accion culturala a l'accion politica.
A despart d'aquò, l'associacion perseguís sos activitats : Garba de Pròsa es enfin paregut e lo podètz retirar s'avètz participat a la soscripcion o lo crompar se lo volètz. Avèm d'autres projèctes d'edicion dins l'idèa d'aquí a la fin de l'an. Sèm tanben a soscar al segond festenal Pirelengas que se deuriá debanar a la debuta de la davalada.
Vesètz que sèm pas sens ambicion. Çò que nos manca seriá puslèu los mejans, financièrs segur, mas subretot umans. Vos convidam donc, vosautres simpatisants de Nosauts, a aderir a la nòstra associacion s'o avètz pas ja fach e aital a nos poder balhar un còp de man per l'organizacion e la realizacion de las nòstras accions.
       
Petita presentacion deras Hautas-Pireneas  
 
Eth despartament deras Hautas Pireneas qu’estó creat en júnher ara Bigòrra e ath Lavedan, eras Quate Vaths (Aura, Nèsta, Manhoac, Barossa), eth Nebozan, eth Loron e er’Arribèra Baisha.
Era geografia be marca hòrt er’estructura sua : montanha, costalats, planha.
- Era montanha (de 3298 m dinc’a pòc près 700 m) : que cobreish mes dera meitat dera susfàcia despartementau. Qu’i hè ua barralha deras màgers (35 pics ath dessus de 3000 m) ; eth pòrts que son tots ath dessus de 2200 m çò de qui explica eths problèmas de comunicacions dab Aragon. Eras vaths, hèra encavadas, plantadas de faiçon trasversau que demorèn lonctemps mondes claus per manca de ua via parallèla ara cima.
- Platèus e costalats (de a pòc près 700 m dinc’a 350 m) que comprenen eth « piemont » (sèrras jos-pirenencas deths Angles, deth Marquisat e sustot eras Baronias ; dab un arrelhèu « confus »), eths platèus (Ièrr e Lanamesa) e’ras còstas ath arrelhèu hèra regular (arregde ath cap-arrèr (O), doç a cap-avant (E)).
- Era planha der Ador (de 550 m dinc’a 140 m ath capvath (N) deth despartament) : lonca corruda dab un hialat sarrat d’agaus (eth mes importent qu’ei eth Alaric).
Dus gran eishs de comunicar que traucan eth despartament de capvath (N) a capsus (S) e de cap-avant (E) a cap-arrèr (O). Eth caminau (R.N.) 117 e er’autorota A64 entre Tolosa e eth Vascoat que son doblats peth camin de her de qui passa, eth, per Lorda. Un faus T.G.V. qu’arriba de Bordèus dinc’a Tarba. Sus eth eish N-S eth caminau R.N. 21 que va de Gavarnia dinc’a Paris en passar per Tarba, Aush, Agen, Limotges. Era linha de camin de hèr Tarba, Morcenx, lo Mont que poderé tornar préner importéncia dab eth projecte de Traucada Centrau deras Pireneas (Tarba, Pèirahita, Biescas, Huescas).
Era populacion deth despartament (220 000 personas) que’s concentra, per un abitador sus tres en unitat urbana de Tarba, segonda aglomeracion de Meidia Pireneas. A un vintenat de quilomètres a de cap sus que trobam Lorda dab 15 000 personas e Banheras de Bigòrra dab 11 000 personas ; 55 % dera populacion despartementau que viu en ua aglomeracion (definicion INSEE). Dab era montanha e un espaci rurau vaste era densitat mejana qu’ei flaca : 50 abitadors per quilomètres carrats (en montanha en devath de 10 a. /qm2). Entre 1982 e 1999 eth despartament qu’a perdut a pus près 5500 personas.
Reparticion geografica de la populacion per atge : era meitat deths joens de mensh de 25 ans que viu en un aròu de 10 quilomètres ath entorn de Tarba. Per contra tot eth èst deth despartament qu’a ua hòrta proporcion de personas atjadas.
Eth emplec : qu’ei geograficament hèra concentrat sus eth nòrd-oèst deth despartament. Era aglomeracion tarbesa qu’amassa, sola, 40 % deths emplecs. Eth sector mes tocat peras pèrtas qu’ei aqueth de Lanamesa.
Eth pòle universitari, segond de Meidia Pireneas, qu’arcuelh pròche de 5000 estudiants.
Eth torisme. Que i ei ancian : termalisme (Arromans), religios (Lorda qu’ei era segonda vila ostalèra de França dab 3,5 milions de nueitadas/an) o arrecent : esquí, velas… Dab mes de 20 000 crampas d’ostaus, eth despartament que’s tròba ath tresau arreng francés. Mès totas aquestas fòrmas de torisme que coneishen problèmas de frequentacion : sia en baisha, sia tròp concentrada (Gavarnia per exemple).
Er’agricultura : en 2000 que demoran 6400 expleitacions (diminucion de 27 % en 12 ans). Era S.A.U. mejana qu’ei passada, en eth madeish temps, de 15 a 21 ectaras (mejana regionau 57 ectaras) mès un tèrç deras expleitacions que tribalhan eths tres quarts dera superficia. Eras produccions animaus (sustot en montanha), qu’an disminuit hèra (vacas lèitassèras, òlhas, trojas). Entaras produccions vegetaus, baisha entaths hroment, balharc, oleaginós, ièrba ; haussa entath milhòc… Aquesta produccion mes que tot ath nòrd de Tarba (« ua mar de milhòc »), dab ua hòrta concentracion deras expleitacions e ua consomacion de mes en mes hòla d’aiga en Julh e Aost.
Que i a, d’ara enlà, un actiu agricòla entà dus tractors de mes de 55 shibaus. « avier ineluctable ? », un milierat d’expleitacions que’s hican ara qualitat (biologic o labèus) ; hèra pòc, ath contre, de cap ath agro-torisme e ar’aubergada.
Situacion economica deras Hautas Pireneas.
1) Era copadura territoriau.
Era region Meidia Pienéas, era mes estenuda de França (mes grana qu’era Belgica), pòc poplada, qu’ei tanben era de qui ei mes « polarisada » (a pòc près 32 % dera populacion regionau que’s tròba sus er’aglomeracion tolosana ; eth « Gran Paris » no hè pas james, eth, que 18 % dera populacion francesa). Eth problèma n° 1 de Meidia Pireneas qu’ei aqueth dera « fracture territoriale ». Eth darrèr arrecensament qu’indica qu’aqueths fenomèns e s’agravan. Que pressa d’elaborar arreflexions estrategicas entà tornar aplomar nosta region.
2) Eras dificultats deth despartament que son ligadas ara nosta situacion d’arrea-serat ara barralha deras Pirenéas e tanben ath ligam tròp hòrt deras industrias nostas dab era segonda Revolucion Industriau (2da o 2au R.I.).
3) Eras activitats industriaus actuaus dera Hautas Pireneas, hòra-botat era creacion deth « Arsenal » a Tarba en 1871 (per amor d’avéder jà eth camin de her desempuish 1859) que son ligadas ara 2au R.I. : electricitat, electròmetallurgia, electrificacion deth camin de her, electròceramica, aviacion, electròservici (menatgèr). Que s’empeutèn a nosta, pera màger part, après era permera guèrra mondiau. Quasi totas e coneishen dificultats deras grèvas ; era 2au R.I. qu’ei, de hèit, « acabada » en eth noste païs desempuish eras annadas 1975 (larèrs e territòris « solvadèrs » per èster « equipats », provesits, no demora pas qu’a-d- arremplaçar, arrenaverar.
4) Ua nacèra de reindustrialisacion.
4.1 No’s pòt ath encòp arrevendicar ua necessari solidaritat entaths territòris en arretard e ath encòp acontentar-se de un negativisme cronic. Senon, que seram absents deths rendetz-ve màgers, e shens remédi, en-honçats en eth jos-desbanament (desvelopament). Un bohet naveth n’arriberà pas en pedaçar vielh. Si nse volem tirar der’arrèula mortau deths « plans sociaus » que cau pensar ua navèra industrialisacion e tanben aras formacions de qui i son ligadas. Que nse cau dar vistas ara gent deth noste despartament e dera nosta arregion, tot dar-nos eths mejans de un desbanament equilibrat.
Qu’entram adara ena 3au R.I. (energia no poluenta, T.I.C., carreis a grana vistessa dab pòca polucion).Eths nostes problèmas ne son pas unicament tecnics, que nse cau un apròchi territoriau e passar de ua vision despartementau a ua dimension europea.
4.2 Entà-d-aquerò que cau aubligar-se a-d-analizar eths besonhs navèths o eras hreitas (non satisfèitas), eths sectors d’activitats e gamas de products dera 3au Revolucion Industriau. D’aubuas aurientacions deras granas, ja que son percevedèras :
- carreis grana vistessa, pòc poluaires
- naveth carreis urbans e peri-urbans
- (« navèras ») Tecnicas d’Informar e de Comunicar (T.I.C.)
- agrò-alimentari
- biò-tecnologias e materiaus
- qualitat e gestion deras aigas
- mestresa der’energia e energias arrenavadèras.
Eth arrespec deth mei ambient globau e’th desbanament durader qu’i son preoccupacions traversèras e permanentas.
4.3 Eth Bacin d’Emplec de Tarba, de qui correspon a pòc pròche ath despartament, que pòt desvelopar-se sus d’aubuas d’aquestas pistas.
4.4 Eth despartament, Meidia Pireneas, e Aquitania, tot lo monde qu’a a ganhar a un desbanament per hilèras qui non sian pas concurrentas entre arregions vesias.
5) Eth pòle universitari.
Eth arròtle defensiu e motor d’aqueths pòles ei vegeder pertot. Mès qu’an a cambiar hèra : imaginar organisacions navèras en inclúder ua arrecèrca despartida, engenhairia, mès tanben –mes complicat- eths transferiments de tecnologia (de cap aras P.M.E. e T.P.E.) e sustot era formacion continuada (de 30 dinc’a 35% deths efectius estudiants en avier).
Que calerà pensar e organisar hilèras universitarias globaus cobrint eth ensemble deras activitats : arrecèrca, transferiment, productica, automatisme, manteniment, comerciau, linguistica aplicada (tecnò e comèrci) enas lencas mediterranencas e africanas ; dab un objectiu de, a pòc près, 30% d’estudiants « deth sud ».
Cooperacions de proximitat dab eth nòrd dera Peninsula Iberica (Zaragòza, Huesca, Pamplona… en particular) que deurèn èster hicadas en plaça.
6) Eth despartament, Meidia Pireneas mes tanben Aquitania que s’an a aubrir de cap ath sud.
6.1 Era dimension transnacionau que serà de mes en mes importanta ; sustot après 2006.
6.2 Era atribucion de moneda europea entà Meidia Pireneas que depenerà deths programas de qui auram en commun dab Aquitania e Lengadòc Rosselhon mes sustot dab era Peninsula Iberica.
Aqueth espaci vaste, aperat d’ara-enlà Sud-Oèst Europèu qu’ei identificat coma lòc d’escambis e eish de comunicacions entre er’Union Europea e er’Africa deth nòrd. Que cau preparar aqueth desplegament.
6.3 Eth projecte de Traucada Centrau (ferroviària) deras Pireneas arreclamat per Aragon, Extremadura, Alentejo, Païs Valencià, Meidia Pireneas, Aquitània e Lemosin que va en aqueth sens. Que deu tornar dar ua carpenta, un mejan de navèth desbanament ara zòna de contacte Meidia Pirenèas-Aquitania (65, 64, 40, 32, 47) e, entath noste despartament e Tarba, ahortir eras aurientacions e causidas estrategicas : universitarias, industriaus, territoriaus, europeas e d’infra estructuras de carreis.
Entà-d-acabar, que sabem qu’eras crisis e guèrras d’aqueth sègle qu’arriberàn deras questions der’aiga e der’energia. Sapiem arreflechir drin, assajar d’at prevéder (o prevenguer), tant vau díser de trobar pagèras inteligentas e solidàrias (nacionaus, europeas e Nòrd-Sud). Aquesta necèra de trobar solucions entaths problèmas d’arrescauhament climatic, d’estauvia energetica e d’engorg en eths carreis (urbans, periurbans, de « fret ») que pòt auherir ací, e tanben segur aulhors, ua escajuda de naveth desbanament industriau, universitari, de formacion continuada hèra auberts : eth autobus non poluaires d’Alstom, era filtracion deras aigas empipautadas e saladas dab era S.C.T., eras energias arrenovadèras dab eth C.I.E.N. no serén, alavètz, que un navèth partir.
E podéssien Tarba e eth despartament passar, convertir’se, de ua economia centrada sus eth armament a ua produccion ath servici dera vitá e dera sua qualitat duradèra.
P. Lobèra, membre deth C.A. de Nosauts de Bigòrra.
       
Impressions legislativas  
 
Lo terrenh e la consciença
Que comencèi a ensenhar en Calandreta en 1993 a Murèth puish a Tolosa. La madeisha annada qu’encontravi mercès a la mission occitana deu Conselh Generau la corala deus Pastors d’Azereix tà collaborar au loé projècte toponimic qui desemboquè sus lo libe Hont Batiadèra.
L’an d’après que tornavi tà de bon tà casa coma professor en collètge e licèu deu public e drin tanben dens lo privat.
Atau que’m podoi investir dens los cors tàus adultes de Parlem a Visquèr e Vic.
Que i encontrèi lo Miquèu d’Antin e dab Guí Cassanhet que trabalhèm a la creacion d’ua calandreta sus Vic qui obriscó en seteme 1999 tà barrar dus ans mes tard a maugrat las promessas deus politics locaus.
Entre temps que nos i botèm tà reviscolar Nosauts de Bigòrra, segurs de qui èram que calèva suu despartament ua estructura pan-occitana tà atraçar monde autorn l’edicion, l’organisacion d’espectacles e la reflexion, véger la revendicacion, culturau.
Aqueras annadas que son autan d’experienças tà contribuar a assegurar un avénguer a la lenga e a la cultura occitana per nosta. Sovent que nos èm apercebuts de qui tornàvam descobrir çò qui los autes avèn vist o experimentat. Que hè necèra mutualisar las experienças tà pas pèrder temps e energia.
Aqueras annadas que son hèitas de partatge dab los actors associatius o artistes, de convivença, d’espers tanben. Qu’èi la certituda de qui avem lo hons uman e culturau tà auherir un avénguer a la lenga occitana portairas d’emocions, de valors umanas e d’espacis de libertat.
Aqueras annadas que m’an portat lo dolorós constat de qui l’eretatge noste qu’ei miaçat de mort. Arren, nada reconeishença, nada mesura significativa n’arriba tà tornar la sua dignitat a la lenga victima de l’uniformizacion culturau e linguistica a la francesa. Quan parli de dignitat de la lenga que pensi tanben a la dignitat deus òmes e de las hemnas qui la pòrtan, qui l’an portada e qui la portaràn encòra.
D’aquiu arriba lo mié engatjament, tardiu pensaràn daubuns, entà portar dens la campanha legislativa 2002 la revendicacion de hèr víver la lenga, la cultura e lo país on èm e qui aimi. Que podetz créder que la causa n’ei pas evidenta. Aquò ei mau vist la politica. Mès la decision presa de passar lo pas, que s’i cau hèr.
De las ideas aus actes
Qu’arribam a la Prefectura dab Philippe Sour, lo mié suplegant de prumèra classa, tà enregistrar la nosta candidatura. Quina suspresa de s'enténer classificats coma REG = Regionalistes, Autonomistes, Separatistes ! Que nos presentam devath l’etiqueta Regions e Pòbles Solidaris. Qu’atraça mes de 100 candidats a travers la França, 45 en país d’Oc. Qu’èm units tà la democracia e tà balhar un avénguer navèth a las institucions regionaus. Que pensam que se la Region a mejans financiers e competenças que poderà méter en plaça ua vertadèra politica au sens large dinamica e adaptada aus territòris.
Administracion e reglaments obligan, que nos avem a atelar a estudiar las leis de finançament, de campanha avant de poder entinoar.
La campanha
L’escagença bèra qui avem ei de poder hèr saber las ideas nostas, las revendicacions e perpausicions per la letra-profession de fe enviada au domicili de cada elector. Cò qui hè a puish près 60 000 personas entà la 3au circonscripcion deu despartament. Los mediàs tanben que’s hèn los relais de la significacion deu noste engatjament. Mes lonh qu’obliga tanben los autes candidats de prénguer coneishença de las revendicacions nostas.
La campanha que’s hè tanben per carrèra. Qu’encontram monde desgostats de la politica dreta/gaucha. Qu’avem a explicar que n’ei pas l’independença ni las violenças que volem. Mès, e qu’ei urós, que vegem qu’ei ua atenta hòrta de tornar distribuar los poders de decisions. Donc, la Region, TIO. La lenga qu’ei tanben un element important puish que hè partida de l’identitat que lo monde vòlen preservar. Que nos disen tiò a la lenga se n’ei pas impausada mès perpausada notadament dens l’ensenhament.
Los partits non majoritaris encontrats son d’avís dab l’idea regionau e la dehensa de las diversitats culturaus. Atau que nos arretrobam en concurrença suus madeish tèmas dab CPNT, PC e los Verds.
Totun qu’avem ua legitimitat a dehéner nosautes medish los interest deu país de qui portam l’eretatge culturau e linguistic qui ei un potz on podem trobar referenças e uas experienças. L’arcuèlh qu’ei deus bons. Que vederam au moment de votar…
E après
Que sabem las dificultats de qui auram a mobilizar au temps de l’exortacion au vòte utile ( qui n’a que lo nom). Que voi créger totun, en mesurar l’arcuelh hèit ad aquera candidatura hòra corrent nacionaus, que poderam desembocar sus ua mobilisacion tà apitar ua estructura qui poderà dia après dia trabalhar a la reconquista de la dignitat deu País e a la difusion d’ua idea politica progressista e umana.
F. Bernissan
       
Culturau e politic : complementaritat, pas antagonisme
 

Miquèu Dantin, paisan biarnes de Montanér, 54 ans, 3 dròlles, e’s presenta a las legislativas sus la 2au circonscripcion de las Pireneus Atlantics dab l’etiqueta deu Partit Occitan caperat per la federacion Régions et Peuples Solidaires qui atrassa mantuns « Regionalistes » de l’exagona.
Hilh de paisans puish miaire de camions, metalurgiste-paisan un temps per necessitat economica, tostemps de tots los combats sindicalistes que sian paisans o obrèrs, e ua parentèsi d’engatjadament peu programa « Progamme Commun », que nos conda quin ei arribat a la batsarra politica actuau e çò qui’n espèra per l’aviener.
La Palanca

I- L’Occitan, ua « descovèrta »… culturau.
Com hèra de quinquagenaris ruraus avii ausit lo patoès per casa shens pagerar la valor d’aquera parladissa. Ordis de Paris o pas, sèi pas, los regents s’i hasèn per la desvalorar a l’escòla mes cau diser que l’embarrament culturau deus occitanoparlants eus facilitava dejà plan las causas. Hè 5 ans mercès a Parlem! se podoi trobar l’estimulacion per apregondir las mias coneishencias, eslagir l’orizont limitat au vilatge.
II– L’experient militant culturau.
Dab Fabrici Bernissan, qui fuc per jo un iniciator a l’escritura, decidim hè quauquas ans, de tirar cap a ua vision panoccitana lo saber locau. L’IEO nos semblè adaptat a’d aqueth prètzheit e atau descovrim un dia, a Tolosa, qu’avèva existit ua associacion Nosauts de Bigòrra dab aquera mira. S’empleguèm a la reviscolar.
III– La Palanca : combat o comunicacion.
Un utils nos semblava mancar per har de IEO 65, lo moviment federator atrassaire de las activitats occitanas de tota traca : un jornal. Lo qui legetz uei, lo sol deu despartament a parlar en òc deus nostes desbats, tempta de har espelir un dia ua coerencia revendicativa se s’escad. A maugrat que aquò no sembla pas ua mission permèra de l’IEO.
IV– L’experencia deus « Pays ».
Un maine qui nos semblava poder portar la cultura nosta de tant que los tèxtes en hèn obligacion. D’amassadas en prodjèctes, lo saunèi ei cadut per çò deu CAGT. En serà medish en « Pays Val d’Adour » o cau parlar aus politics en plaça en accions politicas ? Qu’ei çò qui saberam analisar après lo 9 de junh se sabem no pas estanguar aquera mager fòrma de revendicacion…
V– Autes trebucs dab Calandreta/Vic.
Dab lo Gui Cassagnet, de Vic, niaute ideia nos amassava : quin apitar ua Calandreta sus Capvath de Tarba per escolarisar los mainats. Lo maire de Vic « pareisheva » favorable ; atau partim per niaute combat. Un locau : nat a Vic, segon lo Consol de Vic. Vesetz hens villatges deu canton. Après mes e mes de recèrcas, nos installèm a St Martin a Vic, arcuelhits peu maine privat. En principi, provisoriment. La mort de l’escòla, fin 2001, n’ei pas arribada d’un tròp de sostieng municipau a paugrat de l’eroïsme de pairs d’eslhèvas per temptar de la har viver.
VI– Mendiquejar ajudas o las exigir ?
Sabem que çò d’obtiengut ei magement arribat après l’efemèr accion politica d’« Entau Pais », 84 e 92. Lo constat de qui podem har de la situacion culturau ei catastrofic. Pensar de conservar lo noste anar occitan peus libers sonque, o per cantas e o danças un dia totas folclorisadas, n’ei pas de la mia faiçon de concever. Estar uei estrangèrs suu noste parçan, lhèu un dia espudits peus qui an causit de har politica lo lor mestier alabetz que lo noste pòble n’a arren a’s arreprochar s’a de denonciar hòrt e luenh, ensùs de las termièras exagonau se cau.
VII– Candidat R.P.S.—Partit occitan.
Amassa dab los auts, Bretons, Catalans, Bascos, Alsacians, Corses,… qu’èm plan per desnonciar aquera vergonha politica centralisaire. E perque deverem, nosauts occitans, esperar shens mautar que los auts hasquièn lo tribalh ? Partit occitan : ua vision federalista per ua republica de las regions, puish per ua Euròpa regionau, au mei pròishi deus besonhs de las poblacions. Ua autonomia regionau qui n’ei pas ua independencia. D’aulhors, cau ei lo pèis de qui’s podèu prevalé’s d’independencia dab lo dravatge economic mondialist actuau ? De çò locau, a çò locau, sonque atau ei l’aviener en esvitar las estandardisacions de tot escautilh, nacionaus o internacionaus. Entà que las generacions a viener n’agén pas vergonha de la cultura occitana … ni de nosauts..
Miquèu Dantin.