La Palanca n° 10
       
Editò      
 
Un editò plen de calor e portaire de reflexions tà ua Palanca testimòni d'ua cultura qui s'amuisha e qui comunica : salon, conferenças, libes, concerts, danças, desbat e reflexions.
Ua Palanca tanben qui pareish au moment d'un gran patac mediatic : la Còrsa e las perpausicions deu Govern francés. Qu'ei mauaisit, quant seràm ua organisacion culturau, de parlar pas de la politica deu noste país.
Tà her brac: los òmis politics màgers que's son exprimits sus aquera question còrsa, question qui mescla cultura, lenga, identitat e politica, legislacion e tanben decentralisacion. Deu còp que desbromban un drin l'isla entà imaginar ua avançada tarrible d'aquera decentralisacion qui ne seré pas, en fin de compte, qu'ua armonisacion deu noste aparelh politic a la pagèra de çò qui's hè enlòc mes en Euròpa.
Poblacions e esleguits troberén ací ua possibilitat de participar aus desbats publics en inventar faiçons originaus d'interpretar lo monde e l'avénguer. Tanben e n'ei pas la mendra de las causas, aqueth tèrratrem qu'ei la mesa en evidença qu'òm pòt pensar la Republica autadament que dab ua vista centralisatriça e de bon ton.
D'alhors que vederatz en aquesta pagina que la un deus enjòcs culturaus coma economics e politics tà l'avénguer imediat qu'ei de multiplicar los partenariats, los escambis en demorar se. Bona legedura e pensatz plan qu'èm tostemps obèrts a las vòstas arremarcas.
F. Bernissan
       
Quin avénguer tà las lengas regionaus ?  
 
Rendut compte deu desbat prepausat per Gasconha Kalliste e Nosauts de Bigòrra. Que i èran invitats Francis Beigbeder, membre deu Burèu de Nosauts de Bigòrra e Bernat Dubarry Cargat de mission tà la lenga e la cultura occitanas au Conselh Generau. L'animator qu'èra Fabrice Bernissan.
Aqueth desbat que pren la seguida de la question E podem víver ua cultura shens sa lenga ? ( leguir en Palanca 7).
Francis Beigbeder hè un descriptiu de l'associacion, lei 1901, de qui òbra tà dehéner e illustrar la lenga e la cultura occitanas. Qu'a la volentat d'èster un ligam enter las diferentas associacions deu parçan de qui an cada ua un objectiu sectoriau plan precís.
N'ei ni un partit politic ni un comitat centrau , que's vòu lo lòc de discussion e de reflexion comuna de qui hè nacèra. Ua sòrta de Forum. Qu'a tanben interlocutors hòra despartament e hòra region e participa a la reflexion comuna de totas las lengas de França mès tanben estrangèras.
Que torna sus esveniments recents.
Que condemna la violença en Còrso, lo regionalisme xenofòb en Provença e Alsaça, e tanben la non ratificacion de la Carta europenca.
Per contra los desblocatges de la situacion irlandesa e l'encaminament cap a solucions d'autonomias en Grana Bretanha e las reaccions de sostien en favor de la Carta europenca que deishan pensar ad ua obertura culturau en Euròpa e mes que tot en França.
Qu'èm en ua situacion on èm a còps sopçonats de "comunautarisme". Alavetz que nos cau saber quin sens e volem balhar a las nostas accions e díser qui èm. Qu'avem de'ns pausicionar clarament, her comunicacion cap au monde, au public e non pas mes acceptar aquera pausicion marginala dens la societat.
La pratica privada coma publica d'ua lenga qu'ei un dret imprescriptible reconeishut per l'Unesco e l'Euròpa. Sus un plan juridic la França n'ei pas en accòrd dab los tèxtes internacionaus. E devem her exerçar aqueth dret ? A quin nivèu e cau oficialisar aqueth dret : Constitucion, Lei, Carta, Estatut regionau ?
Qu'avem de her un esfòrç simultanea dab l'Estat qui deu arreconéisher de qui la Republica a hèit ua error.
Bernat Dubarry que'ns espausa la situacion vista deu Conselh Generau enlà. Que i a ua presa de consciença de la collectivitat de qui s'implica de faiçon de mes en mes directa e originau : En emplegar la lenga ( aficas concors, liberet deu C.G, documents cap a las escòlas), en her un trabalh de hons sus la lenga ( que sostié los cors tàus adultes, qu'edita e prepausa conselhs linguistics a las comunas) enfin qu'a la volentat de méter en plaça un Comitat de la lenga compausat d' esleguits e especialistes entà normalisar la lenga.
Los esleguits que's renden compte de l'importença de la lenga, per rasons economicas, dens los escambis transfrontalèrs.
Per contre hens la nosta poblacion lo sentiment d'apartenença culturau que manca plan. Cap ad un sentiment de vergonha, que'ns cau tornar balhar la dignitat a la lenga, la trasméter aus joens.
Las pistas de desvelopament que son multiples e d'autas regions de França que n'an experimentadas : ensenhament, mediàs coma la television bretona, SIVU en País Basco, associacion deus esleguits occitans, possibilitats deu plan Estat - Region …
Quauques ideas hòrtas deu desbat.
Los dus costats de l'Estat : Cultura e Justícia que s'opausan (simpatia / pàur de las classas dangerosas).Que cau ua gestion democratica d'aquera question. L'avénguer que passa tanben per un cadre legau.
Las culturas que son en danger dab la mondialisacion.
L'escritura qu'a tanben un ròtle màger tà l'avénguer : que cau creacions de tot òrdi : poesia, tèxtes, cançons, teatre, eslogans e donc que cau amiar lo monde a escríver e inventar ua literatura navèra lhèu peu biais deus talhèrs d'escritura.
Om pòt tanben valorar los ligams dab la familha de las lengas latinas, la toponimia, la nocion d'istòrias en l'istòria. Que podem autanplan her un trabalh mediatic per l'aficatge, la prensa, la television e la radio.
[F.B]
       
Antimondialisme a Milhau e immobilisme noste. Reflexions de viatge e viatges de reflexions.
 
En demorèi estavanit : 6 òras en carri per anar de Pau a Milhau, òm se passeja en Occitania ! A mensh que lo noste país no sia pas mes qu'ua tèrra de passeis…
Ua hemna , manifestaira tanben, m'a assegurat que l'avè calut 10 òras per viéner de Mulhosa.
Quina idea estranha de har un tau proçès donc ua tau susmauta a Milhau alavetz que totas las aisinas tà carrejà's van decap a Paris. Ei evident en considerar la telaranha deus transports, e tanben en considerar la telaranha teishuda hens la noste cap de la nosta escolaritat enlà : tot va mes de lis en seguir las conceptions exagonaus ordenaris. Las pensadas de susfàçias o airanas e'n van ad'aisa peu hialat e tiran decap a la vila trapèla qui atau a apielat las valors de las colonias, deu monde. Arribadas aquiu, las pensadas pregondas son agaudadas peu metrò e lo pensament de bon ton de díser, sòrt autan cara trista que lo monde de las estacions.
Demori tumat de çò qu'un simple viatjòt en Occitania encalorassada puisquie suscitar de taus pensadas : m'estangui d'aquera projesada avans de trobar la clau de çò qui capvira los nostes elegits quand, partits prestits de çò de provinciau…e açò ne serè pas bon d'ac díser.
Còp escadut en província per aquò peus Confederats Paisans d'Avairon e aqueth cohet de Bovè de qui en remplaçar la telaranha nacionau per l'anti navèra telaranha mondiau a hèit arrecotir a Milhau milierats de defenedors de la diversitat de pensar, d'estar e de har.
Hemnas e òmis; gojats e gojatas enqüera conscients que la vita ei d'esséncia libra e que hòra aquò no seré que un escarni. Dab uei suu Larzac abstracccions vertadèras de las particularitats de cada un entà's preservar tots amassas deu hastiau financiar estandardisator de tot
Vertat que de las numerosas associacions plan diversas e a còp antagonistas de qui tribalhan au pretzhèit antimondialist, chic d'occitanas engatjadas : las nostas pelejas arcaicas nos deven acontentar e n'avem probable pas integrat per de bon faiçons de las nostas deu temps gloriós qui s'aperavan pariatges e nos permetèvan dejà de nos acomodar de nostas diversitats…
Claudi Alrancq per aquò, de l'empont oficiau enlà, estó l'eraud e lo eròï de qui nos sauvè de la vergonha aqueth dia contestatari. Dab son saber-har d'actor deu Teatre de la Rampa, sa paraula arengaira de còps, e condaire deu malastre viengut deus desarigaments, sentit per un african plan segur, s'escadó de sensibilisar los parlaponshuts… lo temps de un aplaudiment.
Demora per adara de trobar lo mejan de tirar lo maine culturau noste de l'engrau deu camin de convenéncias a la mòda de París, carretèra deu campèstre pregond e qui nos hè vergonha. MAC'DO DEFORA, GARDAREM ROCAFORT avèn totun escriut en LENGA NOSTA los susmautats de fin de l'estiu passat açí judjats peu lor delicte de rebellion au naveth òrdi mondiau qui a plan amuishat la soa volentat de har rampèu a çò qui deploram de França : destruir las particularitats per mestrejar lo monde e lo Monde.
Lo proçès confirmè que las letras èran a la pintrura d'aiga, lèu lavada per la pluja çò qui probable n'a pas deishat lo temps aus occitans aucupats a la dehensa exclusiva deus lors particularismes de gahar la pauma au rebomb. E la bèra adromida atenderé un poton reiau tà's desvelhar en plaça de ua hèita mediatisada deus qui tant an hèit dinc'adara per sauvar la lenga, los paisans ?
Pòdi pas passar totun per Milhau-la-contesta shens parlar de tot lo tribalh d'aficatge deu CROC e las taulejadas tanben de PNO, duas organisacions tractadas de faiçon desdincosa de politicas peus grans esperits "pensaplan e ataudeishahar", recepta borgesa democratisada.
Apreni per escadença que navèras pelejas linguisticas destroblan nostes capulats, va plan…
Miquèu de Camabraca
       
Perqué parlam gascou. Perqué ?  
 
Perqué parlam gascou. Perqué ?
Permou qu'aquera parladura que l'aprenoum det brèch enna.
Pinsas de lou boun Diu que la fiulèm souleta to qu'at tems dera 'scola.
S'es tè a'ra nousta bita couma er'uncla tè a'ra car
que de u be que nou debem decha pèrde permou que s'en ba,
prouba mes que prouba ens obras ens escribas.
Segu que nou s'arreclamara tout dia ens noustes garrocs
at soun der'ayga que chourroutan ets gabes.
Oun damoura ?
En pocas annadas que sera embastardida.
Ets pays bouriès nou l'aprenen mes ats loues maynats.
Ta qu'ets his dets espelhoundrats estèssen ategnuts
enas noustas escolas ets arreyens que soun biuts
e qu'ous n'an birats couma d'ua galihorsa.
Ets curès quan soun puyats ena predicadèra
nou anhèt entené as loues parrouquias qu'u Francés arrefignoulat e fi,
fi couma et hourat d'u'agulha.
Gascous deras planas e deras costas ,
aulhès dera mountagna e louradous de tèrra
saubat era bosta lengua nadala nou sera yamès prou dit.
Saubat la neta couma era nina det boste oey
e damourem dab ahida er'ora oun et gascou e gagne era bictoria.

Aqueste tèxte que serà dit per Robert Palliso au parat de l'omenatge rendut per la comuna d'Arrens-Marsous e Parlem a l'escrivan gascon.
Rendetz-vos sala de las hèstas lo dissabte 5 d'aost a comptar de 11 òras.

       
VAL D'ARAN, Marcha de l'Euro-region… la man tenuda.
 
Non pòdi pas parlar coma un ancian, mès totun que'm bremba las annadas 75-80 quan anàvam tà Bossost passar-se la dimenge e "her lo plen". Los de noste que passavan en Espanha, país de magrèra e abandonat.
Uei lo Val d'Aran qu'a plan chanjat, que beneficia d'un estatut navèth en la Generalitat de Catalonha poderosa e lo sué Conselh Generau qu'ei estat restablit en 1990.
A la mairia nosta qu'avem responut ad un invit entà participar a Vielha, Capdulh deu Val d'Aran a dus encontres : la de l'associacion deus maires e esleguits occitans e la deus representants de las vilas occitanas e catalanas bessoadas. Aciu qu'arribèn drin mes de 150 participants, daubuns pòc assabentats d'ua realitat istorica, politica e regionalista pirenenca.
Lo prumèr tèmi abordat qu'estó : Identitat e economia; eth desvelopament economic a trauèrs dera identitat.
Daubuas mairias e collectivitats que s'encaminan cap a la reapropriacion deu loé patrimòni bastit e non bastit. Atau lo Maire de Beziers que presentè lo CIRDOC, Centre Inter Regionau de Documentacion Occitana qui's vòu un lòc de recampament e de difusion dinamica de la cultura occitana. Que n'a costat 15 millions de francs, emplega 9 personas dab un budget annuau de 3,5 millions. Qu'an tanben lo projècte tà l'an 2001 d'un hestenau internacionau occitan.
Que'ns presentèn la Guia des Ciutats Catalanes e Occitanes agermanades qui recampa e presenta un centenat de ciutats, imatges deus ligams d'ua region transpirenenca. Aquera accion que s'inscriu dens ua volentat politica de trabalhar amassas e contractualisada en octobre 1991 dens la Carta de Constitució de l'Euroregió signada per las Regions Mieidia Pirenèus, Lengadòc Rossilhon e la Generalitat de Catalonha.
D'après Jusèp Loís Boya, Conselhèr Genarau d'Aran, Occitania qu'ei uei la nacion shens Estat la mes grana d'Euròpa dab 14.000.000 de poblans e qu'ei la de qui a lo mes de problemas a s'estructurar a l'entorn de la sua identitat. N'a pas nada proteccion institucionau. Alavetz qu'a besonh ua aida de part de Val d'aran e Catalonha tà desvelopar la sua identitat " la proximitat culturau facilitan las relacions". Atau lo territòri occitanacatalan qu'ei un espaci d'avénguer en termi economic e identitari.
Puish lo President deu gobernament autonòm de Catalonha, Jòrdi Pujol, que presentè lo sué punt de vista sus la Globalisacion e l'identitat, "desbat entre tradicion e inovacion". Ne cau pas lutar contra mes la cau rénder umana. Aran coma Occitania que son estats desculturats. Que's cau reapropriar l'identitat d'ua faiçon pacifica e constructiva en los domènis de l'economia,la convivença e la coesion qui son factors positius tau progrés generau. Qu'insisteish suu dangèr d'ua desviacion negativa de la dehensa identitària. Ne cau pas que sia ua politica de campanèrs e de nostalgia : Noste monde ei lo monde. Om pòt amuishar ua cara competitiva a travers lo mantié de l'identitat en ua perspectiva de l'Istòria.
Que nos assabentèn tanben de l'Eurocongrés 2000 e de l'Euroregion. " El seu objectiu és contribuir a la disminució dels efects negatius de la frontera. Al mateix temps, és una contribució que es fa des del nivell regional al procés d'integració europea. Sota el doble efecte de la construcció europea i la mundialització, els pobles europeus retornen la mirada cap a estructures més properes (pròishas). Els ciutadans s'agrupen i es potencien mútuament a través d'estructures com els municipis i les regions. Cal que Europa estigui integrada per una societat civil activa, i per regions i municipis, ja que sovint potser més que els mateixos estats, aquests poden insuflar vida, creativitat, imaginació, i autenticitat, per evitar que Europa es converteixi en ua mena de gran cúpula burocràtica. Els estats constitueixen l'esquelet de la Unió europea, però les regions, i les ciutats, cada cop més dinàmiques i amb molta capacitat d'iniciativa, poden introduir molta vitalitat i creativitat. Són la carn i els nervis del cos comunitari." Ahers a seguir.•
[ F.B]
       
Nosauts de Bigòrra et la CAGT, où en est on, où va-t'on ?
 
Depuis quelques mois déjà nous participons à la réflexion pour l'élaboration du projet de la Communauté d'Agglomération du Grand Tarbes pour le contrat de plan Etat-Région 2001-2006.
Nous avions été convié à participer au Collège Tourisme-Culture-Patrimoine (TCP) pour représenter les aspirations des associations œuvrant pour la valorisation de la langue et de la culture occitane dans les communes concernées.
Ainsi nous avons participé dans les limites de nos disponibilités de bénévoles aux travaux de ce collège et de ses trois commissions : Image/Identité, Patrimoine et Pratiques culturelles.
Parallèlement nous avons mené un travail de concertation avec les associations existantes pour élaborer des propositions écrites qui ont été amendées et validées par l'Assemblée Générale de "Nosauts de Bigòrra".
Ce document " Au cœur de la Bigorre" diffusé largement par un numéro spécial de notre revue "La Palanca" et au sein du collège TCP présente nos motivations et projets pour promouvoir la langue et la culture Occitane dans la CAGT et au delà dans le département.
Il a servi de base de discussion au sein de la Commission Pratiques Culturelles, puis dans un deuxième temps le principe de la promotion de la langue et culture occitane a été retenu par l'ensemble du collège pour figurer dans le document d'orientation qui doit être remis au comité de pilotage et aux élus au mois de juin 2000.
En effet nous entrons maintenant dans une deuxième phase du processus d’élaboration qui à partir de la validation des orientations par les élus de la CAGT doit permettre de retenir des projets correspondants puis de les étudier finement pour les préciser et les monter.
Notre travail nous permet donc d'aborder cette nouvelle phase avec la proposition de six projets concrets qui englobent l'existant et ouvrent de nouvelles voies d'actions à mener en partenariat Département-Communes-Associations.
Certains de ces projets, et c'est heureux, pourront être regroupés avec des projets d'autres collèges, ainsi notre projet de "Maison de la Bigorre" avec le projet d'Institut d'Etudes Pyrénéens du Collège Pays de l'Adour. D'autres pourront donner un cadre plus solide à l'existant, ainsi le projet Enseignement. D'autres, de notre initiatives, pourront être élargis à d'autres fonctions que la promotion de l'Occitan ainsi le projet d'une chaîne de télévision hertzienne du Piémont Pyrénéen Gascon.
Nous attendons cette nouvelle phase avec espoir mais aussi quelques inquiétudes, en effet nous sommes malheureusement habitués à ce que les belles déclarations d'intention ne soit guère suivies d'effets.
Cependant plusieurs éléments nouveaux d'importance soutiennent notre démarche : D'abord la loi Voynet elle-même qui définit les attributions des Communautés d'Agglomération et qui explicitement préconise la promotion des Langues de France, ensuite les circulaires du Recteur de l'Académie de Toulouse résolument en faveur d'un enseignement bilingue, enfin n'oublions pas la Charte des Langues Régionales et Minoritaires qui a été signée par la France. Son préambule nécessite une révision de la constitution pour l'aligner sur les principes de l'UNESCO quant aux droits linguistiques par contre les 39 articles retenus par le gouvernement ont été jugés conformes et peuvent donc être appliqués sans attendre, c'est d'ailleurs la promesse qui a été faite par le Premier Ministre.
Nos propositions sont toutes compatibles avec ce nouveau cadre légal et les réserves de certains sont à notre avis dépassées par la société.
La devise de l'Europe 'L'unité dans la diversité" qui vient d'être choisie après une large consultation de jeunes de tous les pays de l’Union Européenne le montre bien et doit s'appliquer aussi et enfin à l'intérieur de notre République en faveur des langues de France.
Francis Beigbeder, article publicat en la Nouvelle République.